Blog on podeu disfrutar i recordar grups musicals i cantants de la comarca d'Osona. Informaré de la seva biografia i altres coses. Disfruteu-lo!
dilluns, 30 de desembre del 2013
Cul de Sac a la Pça.del Rei (BCN) * www.cornamusica.com
Grup musical de folk Cul de sac, son musics barcelonins i osonencs concretament de Torelló, format per: Pello García: flauta, Flavie Louesdon: acordió, Jordi de Diego: guitarra.
Los Toreros Muertos a Vic
17-juny-1988, pavello del c.p.vic, vic. Toreros muertos i steve & the hooligans, la millor banda de covers de l'´epoca.
dissabte, 21 de desembre del 2013
Espiadimonis - Noies de lloguer
Espiadimonis: Grup musical de Torelló. Rock dur i Rocknroll.
Eduard Aguilar: veu, Ferran Fabregó: batería, Denci: guitarra, Marc Ruíz: guitarra, Roger Bassols: baix.
diumenge, 8 de desembre del 2013
Suite 24 Concierto Emergenza Mephisto 15/12/07 Primera Parte
Quatre són els components que formen el grup Suite 24. Amb tant sols tres mesos, ja tenen un ampli repertori. El proper 15 de desembre participaran al concurs Emergenza a Barcelona i a principis del 2008 ja tindran la seva primera maqueta.
Com es va formar el grup?
Bé, la idea la va tenir l’Isaac. Tenia uns temes composats, i vaig pensar que era el moment de buscar un grup. En principi, volia fer un grup acústic, un altre guitarra i un baix, jo tocaria la guitarra i cantaria. Em vaig posar amb contacte amb el guitarrista del grup, en Ferran, i desprès amb en Dani, que és el baixista. Vaig assajar amb ells per separat, i també amb un teclat, però hi faltava percussió, i varem començar a buscar un bateria. Vam provar amb un altre bateria i un teclista i al setembre es va incorporar l’actual bateria, l’Edu. I des d’aleshores Suite 24 som nosaltres quatre.
Perquè vau decidir el nom de Suite 24?
Doncs mira, assagem tres cops per setmana, unes onze hores en total, i de tant en tant fem una escapada al Casal d’Avis a fer un cafè. Va ser en un d’aquests descansos quan varem decidir posar-nos Suite 24. Hi havien moltes propostes, però finalment Suite va ser un nom que ens va agradar, i varem pensar que un número darrera li donaria molt de joc al nom, i es va triar el 24. A més, el nom del grup és molt internacional.
Per qui no us hagi sentit mai, com definiu la vostra música?
La nostra musica és pop-rock, i encara més, és pop-rock pur, no hi ha fusions d’altres ritmes, ni influències d’altres tipus de música. Actualment hi han molts grups que fan pop-rock, però amb fusions índies, punk, metal, dance etc…, nosaltres volíem el so natural, i després de moltes hores d’assaig podem dir que ho hem aconseguit, no només fem el so que buscàvem, sinó, pensem que hem creat un so propi, un so Suite 24.
Quines influències musicals teniu?
En tenim moltes. Cada membre tenim les nostres pròpies evidentment, i tots ho posem sobre la taula quan creem els temes.
ULTIM RECURS
punk protesta contra la societat actual
Els osonencs Últim Recurs, tot i fer uns molt bons concerts al concurs de grups novells Vic Sona, no van poder passar de les semifinals. Des del 2005 el grup de punk de la nostra comarca està treballant en nous temes, aquest any han gravat una maqueta amb els seus millors temes en català i espanyol.
- Des del 2005 «tres col·legues amb poca feina i amb pràcticament gens d’experiència a l’hora d’agafar un instrument musical, vàrem començar a parlar de la possibilitat de fer un grup de música punk»; Últim Recurs. Segons expliquen, fan música «punk, oi i street punk», basen la seva música en «fer arribar un missatge a nivell protesta, de com està muntat tot i què hauríem de fer per poder-ho canviar». Hem parlat amb dos dels components del grup, en Santi Homs “Mikro” i en Xevi Vilà “Vil”, ells ens han parlat de la seva música i els seus projectes.
Què podem trobar en aquesta primera maqueta?
Hi podem trobar els nostres sis millors temes, tres en català i tres en espanyol. Són els millors temes nostres que hem fet durant la curta vida del grup, actualment tenim dotze cançons pròpies. Aquestes sis cançons són les que més bé ens quedaven i les que més ens agradaven als tres.
Quin missatge porten les vostres cançons?
Volem transmetre un missatge a nivell protesta, de com està muntat tot i què hauríem de fer per canviar-ho. Les nostres cançons es basen en ritmes senzills, ràpids de captar i d’entendre, música protesta contra la societat i tot aquest muntatge actual.
dissabte, 7 de desembre del 2013
Nyfheim
QUEST trio
QUEST trio
En motiu de l’aparició del llibre “QUEST”
publicat per Llibres del Segle
es presenta aquest trio de lectura i improvisació, format per:
VÍCTOR SUNYOL (lectura i text)
MARC VERNIS (piano)
GUILLEM VERNIS (saxo)
dijous, 5 de desembre del 2013
Six in Town - Rockabilly & Rock'n'Roll -
poc habitual en els temps que corren, poder gaudir d’una banda de rock’n'roll / rockabilly amb un registre clàssic dels anys 50 i 60, però amb els recursos i evolució musical d’enguany.
Menys habitual es que aquesta formació sigui Osonenca, essent aquí a la comarca, un estil poc reconegut, que mou menys seguidors que a les grans ciutats. I es per aquest motiu, que Six In Town adquireix un factor diferenciatiu envers la majoría de formacions musicals de la zona.
SIX IN TOWN està format per:
Veu: Sergi Hervàs
Guitarra: Jordi Gost
Guitarra: Jordi Pons
Baix: Billy
Bateria: Joan Puigrodon
Saxo: Jordi Sitjes
dimarts, 3 de desembre del 2013
Jam de perles
Jam de perles és un reconeixement, un tribut, a la banda Pearl Jam En format acústic, vol fer arribar el vessant més tendre d'un grup eminentment energètic però amb una cara oculta: una cara delicada, propera i sensible. Jam de perles us aproxima els Pearl Jam més madurs. A ells no els ha fet por evolucionar en tots els sentits. ¡Vine i evoluciona amb Jam de perles!
divendres, 15 de novembre del 2013
Situados Próximamente: Otra vez
Situados próximamente. Basaven la seva música sobretot en l’ska, tot i que el combinaven amb altres estils. En el seu moment va ser un dels grups osonencs més representatius. Estava format per Nen Magem (veu), Pini (guitarra), Pankxo (baix), Xef (bateria). Després passen a ser OS Pedrer, incorporant en diferents etapes Xarli Oliver (bateria), Ricard Diéguez i Edu Poyato (scratch), Miquel Sierra (veu), Santi Carcasona (bateria).
Nen Magem
Quan va néixer, a Vic l'any 58, el seu pare era el "cafeter de l'orfeó", l'Orfeó Vigatà en aquells temps era una entitat dedicada a la promoció de la música i el teatre, o sigui que podriem dir que pràcticament va néixer en un escenari...
La seua primera actuació fou com a Nen Jesús en els pastorets, pastorets on arribà a interpretar tots els estaments socials i espirituals : àngel, pastor, dimoni... En la mateixa entitat formà part de varis grups de folk com a cantant, guitarrista i "panderetero". Als quinze anys formava part d'Els Llumins, grup de folk que va fer bastants concerts per la comarca d'Osona en el temps en què triomfaven Els Esquirols (amb qui havien compartit escenari). Es va penjar la primera guitarra elèctrica (que li van deixar) en formar el grup "Supernen", especialistes en catarsis col.lectives. Cap als vint va fer unes quantes actuacions com a "Alvaro Punyal" interpretant els tangos que havia popularitzat Carlos Gardel, acompanyat a voltes només amb la guitarra i d'altres amb un trio de contrabaix, bateria i guitarra (per cert, que el contrabaixista és actualment el baixista dels "Trogloditas").
Als vuitanta, fou guanyador un any i segon classificat un altre, del "Festival de música insòlita" que es celebrava a Vic. Més endavant, els Situados Proximamente revolucionaven la plana de Vic amb el seu ska i amb el Nen Magem com a cantant. Van ser uns anys de marxa força potent. Moltes actuacions per la plana i a Barcelona (KGB, Humedad Relativa, Zeleste 2, etc.). amb els Situados van arribar a gravar vàries maquetes. Les crítiques els deixaven molt bé, a ell el varen titllar de "cantant histriònic" pels numerets que muntava dalt de l'escenari. Mentre els "Situados" es transformaven en "Os Pedrer", el Nen va reinventar "Alvaro Punyal", ara un personatge deprimit que plorava tangos d'Astor Piazzola acompanyat al piano per Josep M. Cols en l'espectacle "Tangos" que va presentar primer a la Fira de Tàrrega i després, reestructurat, al Mercat de Música Viva de Vic com a espectacle produït pel Mercat. En un altre registre anímic, tot i que també com a AlvaroPunyal, feu la gravació del disc "Tango de la cocaína", amb Fausto Gramola i la Sonora Maestranza, amb qui també feren vàries actuacions amb l'espectacle "Delirios de Arrabal", sota la direcció musical de Ramon Ferrer, columna vertebral dels ja desapareguts "Dubble Bubble".
Com a actor ha fet diversos petits treballs en cinema i la vida el va portar a fer de milicià a la pel.lícula de Ken Loach "Tierra y Libertad". La seva veu es pot escoltar cantant "La internacional" a la banda sonora del film. Va estar dos anys de gira per Europa amb l'espectacle "Híbrid" de "Sèmola Teatre", cantant boleros.
La necessitat de guanyar-se les garrofes l'ha dut a deixar els escenaris durant un temps, fins ara, en què el desig d'explicar-se l'ha fet tornar als seus orígens amb la presentació d'aquest recull de cançons pròpies (fresques d'ara) en un espectacle de nom "Cap Quadrat".
dimecres, 6 de novembre del 2013
Men In Black
Furguson
Furguson un jove grup catala de Gurb (Osona) que el formen Erra, Aleix, Albert, Garo i Edu.
El 2010 publican un interessantíssim primer LP titulat My Friends Are My Culture, on barreja música post-punk, sintetitzadors rabiosos, música de ball, crits i punk. Escoltant My Friends Are My Culture és inevitable pensar en grups amb actitud punk com Jawbox, Oxford Collapse o Desapareguts, però també en grups que usen més els sintetitzadors com The Rapture, The Faint o Delorean.
El 2010 publican un interessantíssim primer LP titulat My Friends Are My Culture, on barreja música post-punk, sintetitzadors rabiosos, música de ball, crits i punk. Escoltant My Friends Are My Culture és inevitable pensar en grups amb actitud punk com Jawbox, Oxford Collapse o Desapareguts, però també en grups que usen més els sintetitzadors com The Rapture, The Faint o Delorean.
Aquest mes de març 2012 Furguson viatjaran als USA i Canadà. Passaran per Nova York, Washington DC, Austin, Milwaukee, Chicago i Toronto, tot una marató. Aprofitant aquesta coincidència van decidir que era el moment d’ajuntar les dues històries: Pere i Furguson, admiradors mutus. Ell va ser el seu entrenador de futbol quan eren només uns xavals, i ara ells li escriuen una cançó-homenatge a la seva persona-Casacuberta-, editada en el darrer treball del grup, Split EP (La Castanya 2011).
Alex, realitzador del videoclip, ha volgut retratar la relació pare-entrenador-guru-fill-aprenent i realitzar un videoclip-documental entorn a la conquesta de la medalla d’or que Pere va guanyar fa 28 anys. El vídeo-documental, amb imatges d’arxiu de l’època, mostra a Pere Casacuberta i als nois de Furguson en els racons de Gurb que els han vist créixer.
Furguson explicarà les seves experiències amb els americans i els canadencs al seu nou Tumblr que han obert per a l’ocasió
Diminuta Swing Orquestra
La DIMINUTA SWING ORQUESTRA és una formació que es va crear a finals de novembre de 1992. Està composta de baix, guitarra, bateria, clarinet i saxo; en algunes ocasions compten amb col·laboracions de piano, banjo i veu.
El seu estil inclou des del swing fins als estàndards de jazz, bossa-nova, dixieland, etc.
Poc abans de cumplir els 19 anys es va donar per acabada aquesta 'historia', encara que alguns continuen amb diferents noms.
Els ramons
Componets de la banda
Manel Machado,Cantant (ex Anonimos), Gudi, Guitarre ( ex Fumant Flays), David Martos, Baix ( ex Anonimos ), i Toni Vall--llosada, Bateria ( ex Anonimos )
Canvi de Plans
Canvi de Plans és un grup que va néixer fa 3 anys a Prats de Lluçanès ( Osona ). Vam iniciar el nostre recorregut amb un petit disc enregistrat a Sabadell el qual vam anomenar " S'HA DE FER CAMÍ".
Aquest disc ens ha portat a conèixer més bé aquest petit país que a la vegada és tant gran, aquest disc ens ha permès realitzar 2 gires d'estiu acumulant, durant aquest període de temps, una cinquantena de concerts entre els quals trobem actuacions acompanyant a grans grups i sobretot grans persones del panorama musical com ara: Brams, la Iaia, Dept, Nyandú, Strombers, Txarango, Gossos, Teràpia de Shock, Els Pets entre d'altres.
Aquestes experiències també ens han portat a escenaris importants com ara l'escenari oficial del Mercat de Música Viva de Vic, i a presentar la seva música a sales de referència com Razzmatazz, Stroika i altres sales importants.
Acabats aquests dos estius intensos i bonics Canvi de plans va realitzar dues noves incorporacions a la banda, Saxo i trompeta, donant així una empenta i empremta singular al grup per a experimentar nous sons i reinventar-se dins de la seva essència. Després de tot l'any tancats al local, el dia 5 de maig vam treure el nou disc " Cara o creu" enregistrat amb David Rossell ( cantant de DEPT, guitarrista de MESCLAT I BRAMS).
El disc ha tingut molt bona rebuda i està disponible gratuïtament awww.canvideplans.cat per a tothom d'aquest món perquè nosaltres també tenim ganes de cridar ben fort que som aquí.
dilluns, 28 d’octubre del 2013
La noche del Leeds
Versió en acústic interpretada en directe. Fragment en vídeo de l'entrevista que vam fer a Jordi Comerma i Ignasi de Muntanyola (La noche del Leeds) el dia 2 de març al Rock en Viu, a Ràdio Taradell. [ rockenviu.blogspot.com ]
dimecres, 23 d’octubre del 2013
Bultacos (1991-1996)
Entrevista al grup de rock osonenc Bultacos (1991-1996), que torna per un dia als escenaris després d'anys d'absència. Amb Jose Medialdea (veu), Gabi Vergara (baix) i Lluís Vergés (Bateria)
Carol Dee & V59 -- New Rockabilly EP
La història comença amb una cançó del gran Hank Williams : I just do't like this kind of Living i un projecte comú en unir Noelia ( Carol Dee ) amb V59 per gravar aquest tema i incloure en el recopilatori de bandes espanyoles gratuït i disponible a la xarxa , .. His - Panic Stomp II ... Tot i la distància entre ciutats , ja que la cantant viu a Ponferrada ( El Bierzo - Lleó ) i la resta d'integrants del grup són de Barcelona , tot va bé , així que, posteriorment , decideixen gravar My Boy Elvis per l' His - panic Stomp Girls CD i Calendari . Tot això fins i tot des de la distància, fent servir els mitjans tecnològics que Internet suposa . .. En un primer moment , la banda estava formada per Noelia Querol Dee - veu principal , Daniel Trabal , guitarra ritmica , veu i cors , Victor Rodriguez , guitarra solista i cors , Bruno Ruiz , contrabaix i cors (després sustitutido per Jordi Hereu ) i Pere Pietroman a la bateria. .. Al juny de 2007 es produeix una presa de contacte amb assajos i actuació al Oncle Jack de l'Hospitalet . .... En aquest any 2009 es renova per complet la banda . Noelia Carol Dee en la veu , Daniel Trabal a la guitarra rítmica i veus , Jordi Pons a la guitarra solista , Eduard Gili al contrabaix , Albert Soler a la bateria i David Nuri al saxo són els components actuals de la nova formació . Consolidat el repertori que incluiye temes Rockabilly , Rock'n'Roll i Rythmn'n'Blues comencen les directes com a Vic ( Festes de Vic ) o Gijon ( Savoy ) . Versions i temes propis originals . .. Molt aviat dates de concerts per aquesta propera temporada i un cd que recollirà moltes d'aquestes cançons . També pots escoltar-nos al .. cd Desperate
dimarts, 22 d’octubre del 2013
divendres, 18 d’octubre del 2013
Kaiser
Kaiser, Heavy, (80's)
Primera banda de Heavy de la Vall, estava formada per Mário León (veu), Emili Porras (guitarra), Sergi Gutiérrez (baix) i Orlando Gutiérrez (bateria).
Varen gravar una maqueta.
Escoltal's aquí:
https://soundcloud.com/lkonlsd-1/condenado-condenado
dijous, 10 d’octubre del 2013
L´Home Groc "Rock Progressiu"
L’Home Groc: qui som i què fem “No podem deslligar la nostra musica de King Crimson, la inquietant banda de rock progressiu, expansiu… inclassificable a la fi , nascuda al final dels seixanta i que encara ens sorprèn, actualment, amb els seus darrers nous treballs. Alguns de nosaltres, seguidors d’aquest grup durant tota la seva trajectòria, i d’altres, engrescats pel seu descobriment, ens hem ben trobat formant un grup que es diverteix desxifrant i versionant aquesta música, intentant tocar i recrear- nos, en definitiva, en els temes d’aquesta fabulosa banda britànica de rock que té assegurat per sempre un lloc d’honor en la història de la música moderna, com Kubric el tindria en el cinema. I, com a modest homenatge al Rei Carmesí, el nom del nostre grup: L’Home Groc”. Components: Quim “Benitez” Vilaplana, bateria (El Último de la Fila. Los Burros. Kul de Mandril; Lluís “Noris” Marin, baix (Sisa, Kilimanjaro’s, Steve & the hooligans; Ramon Altimir, teclats (Sau, Pep Sala); Ignasi Subirachs, veu (Taxi Tat, La Mujer Pianista, Abduïts; Xevi Baliellas, guitarra (We The Cats, Neuròtics; Pep Brugulat, guitarra (Innsmouth, l’Esperit de la Criada.
Trogloditas
El retorn dels Trogloditas La banda osonenca es reuneix en una gira per celebrar el seu 30è aniversari. Feia 10 anys que els Trogloditas no tocaven junts, però el rock no s’oblida. Els Trogloditas han tornat a trobar el feeling en una casa de pagès de Santa Eulàlia on han estat assajant per a la seva gira de retorn, que va començar a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat. 'Trogloditas, el regreso de una banda' representa el punt i seguit d’una formació que fa 30 anys va començar a Osona i que ara, amb noves incorporacions, torna per mantenir viu l’esperit del rock de sempre, que als anys 80 els va portar a tocar el cel. Els osonencs Pep Simon Ramírez (baix) i Jordi Vila (bateria) es mantenen com a punt de referència dels orígens. S’hi han incorporat els madrilenys Diego García i Toni Retamosa a les guitarres i el mallorquí Andreu Muntaner Lobo com a cantant. I en alguns concerts, com el d’aquest dissabte, es comptarà també amb la presència de l’altre troglodita osonenc dels inicis, Ricard Puigdomènech, també a la guitarra. “El secret de continuar, al cap de 30 anys, és l’actitud, és passar-ho bé fent rock... aquesta és la gran raó”, diu Jordi Vila. Queden enrere les desavinences amb Loquillo, la figura que en els anys triomfants –la dècada dels 80– va eclipsar amb el seu carisma la sòlida màquina musical que el va ajudar a triomfar. Els nous Trogloditas miren enrere però també endavant. En els concerts que preparen revisaran temes de tota la seva trajectòria, però també n’introduiran de nous. Ja tenen tres cançons a punt “i a l’estiu seran 5 o 6 més”, diu Pep Simon. No hi ha pressa encara per fer un disc, però l’objectiu és a l’horitzó: “El llistó està molt alt, els temes han de ser bons i els introduirem de mica en mica”, diu Jordi Vila. De moment, tenen per davant una gira amb 12 concerts tancats fins l’abril i la possibilitat d’afegir-ne de nous. Entre aquests, reconeixen que els agradaria tocar a Vic, on mai no ho han fet com a banda, si exceptuem el mític concert amb Loquillo de l’any 1989, que va reunir uns 10.000 espectadors al Camp Municipal d’Esports de Vic. No es descarta, fins i tot, que poguessin actuar dins de la 25a edició del Mercat de Música Viva de Vic. La reaparició de Trogloditas ha representat la trobada dels seus membres històrics amb una nova generació de músics amb qui s’ha establert una bona connexió. “Jo era fan de Loquillo y Trogloditas, amb 15 anys vaig anar al seu primer concert”, explica Toni Retamero. El cantant, Lobo, s’acredita amb una veu profunda i molt rockabilly i l’actitud que cal per incorporar-se a Trogloditas, mentre que Diego García és un altre jove talent, que toca en diverses bandes amb el denominador comú del rock. La maquinària torna a funcionar, i es va provar al maig de l’any passat en un concert a la sala Sol de Madrid. No es descarta, fins i tot, que pugui haver-hi en el futur alguna col·laboració amb el que va ser l’altre gran puntal de l’èxit, el compositor i lletrista Sabino Méndez, “amb qui la setmana passada encara ens vam veure”. El retrobament, a part dels concerts, inclou altres projectes, com la producció d’un documental de llargmetratge “on intervindrien persones que han estat en contacte amb la banda” i per al qual s’està buscant finançament a través del crowfunding o micromecenatge.
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Andròmina-Fred no val res
Lluny de considerar-nos massa atrotinats o inútils pel fet de fer rock avui en dia, ens agrada pensar que sempre estem a punt per reciclar-nos, encara que al final ens hi resistim. Aquest és l'esperit contradictori del grup, que aixi s'intitula principalment per què és un mot que sona bé a les orelles. Amb una formació clàssica de banda de rock, hi participem en Moises Lopera a la veu, Ramon Morera al baix, Pau Sàlvia a la batería i Roger Ferrón a la guitarra. Reunits a finals del 2010 vam acampar a Calldetenes entre camps de blat i garrins enfurismats, per encetar una nova etapa musical. L'andròmina que conduïm prové de peces d'altres bandes de la comarca d'Osona, algunes ja extingides, com ara Full Duplex , 2 Mist, Mel i Mugró, Powerslave, Salem, etc. I sona com qualsevol andròmina rodant turó avall; ni massa control ni massa caos, rock sense prejudicis , sense retallades i apte per celíacs.
EIKOSTATE - "The Betrayal" - Tribute to Perseverance
El 21 de juny de 2011, el grup Eikostate va publicar el seu primer senzill en format digital, “The Betrayal”, sota el segell RGB Suports com a avançament del seu nou àlbum. Al mateix moment, el videoclip d’aquesta cançó es va estrenar a la xarxa. El seu àlbum de debut, que porta el nom de “Tribute to Perseverance”, es va publicar el 13 de setembre de 2011 a Espanya. A més, el dia 30 de novembre, el disc es va editar al Japó amb la discogràfica Zestone Records. És un àlbum ple de melodies enganxoses, amb la força del millor rock i mesclat amb infinitat d’instruments tradicionals japonesos, que li donen una atmosfera molt especial i personal. Auto-produït i mesclat per Drew Mazurek (Linkin Park, Mindset, HIM, Dog Fashion Disc, Sinch), i masteritzat per Alan Douches (Fleetwood Mac, Mastodon, Misfits, Everytime I Die, Hole, Sepultura) A més a més, la música d’Eikostate és molt coneguda a Catalunya, ja que “Riot” (la primera cançó del disc), és la sintonia oficial del canal 3XL, de Televisió de Catalunya.
Clepton - Sentit Únic
CLEPTON som un grup amb una filosofia molt senzilla que passa per la llibertat de fer el que ens agrada en tot moment amb propostes, però, de qualitat. Tenim la voluntat que tot el sentiment reflectit en les cançons, que sempre tenen un significat sincer i especial per nosaltres, arribi a la gent. La nostra passió és, per això, el directe, on amb la pressió de tots vosaltres a sota l'escenari gaudint i cantant ens sentim més còmodes i realitzats. CLEPTON cantem en català perquè és la nostra llengua mare i no per cap intenció política. Si fóssim holandesos cantaríem amb neerlandès i si fóssim polonesos amb polonès. Ens sentim orgullosos de la nostra llengua i no tenim cap prejudici per escoltar música en qualsevol idioma: sempre transcendirà si és art. Sigur Ros, Jonsi, Berri Txarrak... ens animen a pensar que la música no parla cap llengua més que la pròpia música. CLEPTON som un grup autogestionat, cosa que vol dir que nosaltres mateixos tenim el control de tot el que fem i deixem de fer. Ara per ara, i veient com caminen les coses amb els canvis que ocupen el nostre temps, creiem que és la opció més lògica per tirar endavant i perseguir els nostres objectius: expandir la Cleptomania arreu del país. El nostre equip es composa dels quatre membres musicals més quatre membres (Aina, Arnau, Joan, Toni) entregats tots passionalment a fer funcionar el nostre projecte vital. L'equip que no està ni estarà mai tancat i que sempre està a l'espera de trobar col·laboradors. Perquè estem oberts a tots aquells que se sentin aptes per participar-hi. CLEPTON també pots ser tu, que ens escoltes. També tu, que ens ajudes. També tu, que ens difons. També tu, que ens fas fotos. També tu, que ens poses a la ràdio. També tu, que ens comentes el Facebook. També tu, que creus en nosaltres. Però especialment tu, que vens als concerts, ens aplaudeixes o ens tires tomàquets, ens cantes i ens mimes: tu, que ens fas créixer. CLEPTON sou especialment totes i tots vosaltres. Gràcies!
dimarts, 8 d’octubre del 2013
Filmació, de la mà de David Conill, del vídeo-clip per la cançó "C-17" d'Àcid Úric.
Juli Piris - Presentació Disc Señales Acuáticas
Nascut a Campdevànol (Girona) compositor, cantant i guitarrista.
A la primerenca edat de 9 anys el seu germà li ensenya a tocar la guitarra i des de llavors no ha deixat de tocar-la, als 16 anys comença a estudiar solfeig i instrument a Vic (Barcelona), poc més tard el 88 forma el seu primer grup al costat d'un amic "versionant" Beatles ","Rollings Stones" etz i atrevint-se a compondre alguna cançó pròpia.
Durant els primers 90 forma part en diversos grups de Rock de la província de Barcelona com guitarrista i cantant, A mitjan aquesta dècada s'estableix a Vélez Màlaga ja que li ofereixen treballar amb una orquestra de la zona "ORQUESTRA VELESUR" - (95-99), Posteriorment anomenada "LA DIALL ORQUESTRA" més endavant com baixista a "LA DINAMICA ORQUESTRA" - (00-01) A Màlaga compagina el seu treball en les orquestres i també actua en solitari per molts llocs de la costa del sol sempre acompanyat de la seva guitarra acústica per Pub s, Bars, sales de concerts i allà on és requerit per animar amb versions de temes clàssics del rock i incloent temes propis, aquests últims els va arxivant per a un futur realitzar el seu somni, gravar el seu primer treball discogràfic.
Mentrestant des del 2006 fins al 2009 segueix treballant en el "GRUP MUSICAL ALALBA" de Nerja ( Màlaga ) per arreu d'Andalusia animant fires i festes, però no deixa de compondre temes propis i en una escapada a Barcelona a principis de 2007 grava una maqueta de cinc temes en acústic que porta per títol "Una tarde de estudio a Mil kilómetros” Actualment viu a la província de Barcelona des del 2009 però no ha perdut el vincle del sud i de tant en tant baixa a fer algun concert.
En2008 funda la banda cover "BURRO EL ÚLTIMO " versions de "LOS BURROS" i "EL ÚLTIMO D ELA FILA.
Molt actiu i polifacètic ... gravar la maqueta en 2007 li deixa bon gust de boca i poc a poc reuneix una excel · lent banda de músics, també bons amics d’ en Juli per durant la primavera-estiu del 2010 assajar els temes previstos per a la gravació del seu primer CD "SEÑALES ACUÁTICAS“ l'octubre del mateix any la banda está a punt i entren a gravar les primeres bases del disc. Produït per Carlos Ruiz Bosch "Litus", Josep Maria Llongueras "LLongue" i coproduït pel mateix Juli Piris, la gravació es realitza a LP estudis de Torredembarra (Tarragona) entre octubre de 2010 / setembre de 2011, la Gravació i mescles va a càrrec de "Llongue".
Mastering al novembre del 2011 per Valentí Adell en Vapor Studio (Sabadell), Aquest disc veu la llum a finals de maig de 2012.
En aquest disc a part de la seva banda habitual que l'acompanya en els directes han participat bons amics, alguns d'ells amb una brillant carrera que han deixat el seu toc personal col · laborant en el disc, són els següents:
Josep Maria Llongueras "Llongue", Oest STV, Pep Poblet, Rosa Pujol i Joan Tena.
La presentació del disc amb la banda es realitza el 9 de juny a Manresa i el 14 de setembre a Vic i estan pendents tancar diverses dates per al seu poble natal i altres punts del país.
La mateixa banda que grava els temes l'acompanya en directe
LA BANDA DE PIRIS SÓN:
Joan Molina:, Bateria i percussió
Gaby Vergara: Baix Elèctric
Litus Ruíz: Piano, Teclats, Guitarra Acústica i Elèctrica, cors
Juli Piris: Veu, Guitarra Acústica i Elèctrica
El primer treball de Juliol Piris és molt variat en estils entren el Pop, el Rock, Funky, SwingJazz, Latin Rock, Hard rock, Balada, Ètnica.
Temes quotidians, intimistes, cançons que parlen d'històries que ens succeeixen a tots, de amor, desamor, de saltar els obstacles malgrat els cops de la vida, també dedica una cançó a longeus rockers i fa esment a cançons que van marcar una època dins del rock n 'roll, un tema ecològic el que dóna títol a l'Àlbum amb un toc d'humor i donant esperança, en definitiva despullant sentiments propis i dibuixant històries que poden ser molt properes.
Un treball fet amb molt afecte i amb un equip humà i de professionals increïble.
divendres, 27 de setembre del 2013
Ubrique's Band
UBRIQUE’S BAND
 |
Ondas satisfacciones
Ondas satisfacciones consolida un projecte que va néixer l’any 1998 i que ja compta amb dues referències discogràfiques, Ubrique’s Band (2000) i Corazón empinado (2002). Al nou disc, els Ubrique’s no amaguen quines han sigut les seves fonts d’inspiració i ells mateixos citen “José Mari Anzar, s’aplana, ABC (o és ACBs?), La Razón, Ampollón, J.R., Suellen, retalladors de l’Estatut, clientes del Rasputin, familia reial (real?) borbònica (bobònica?), Matas & Matutes, Mare del gall... i també Alaska-Naranjito, Els Pedos, Boni Em, Los Policia, Los Burros (catalanes), Boget i los Cavernícolas, Jorge-Miguel, galletas Pims-pinela, Bi Ges, Isi Disi, J.J. Cail & Enrique Claptonico i Brazo Esprinting”. Tenint en compte que el disc beu d’aquests referents, no és estrany que la crítica especialitzada ja s’hagi posat unànimament d’acord en que Ondas satisfacciones és el millor disc que ha fet mai Ubrique’s.
Pel que fa al directe, l’espina dorsal d’aquesta nova etapa dels Ubrique’s a dalt dels escenaris està formada pels temes d’Ondas satisfacciones, un disc amb deu cançons noves on a més de la patxanga ‘marca de la casa’ el grup també s’endinsa pels camins de la sàtira política i el sarcasme.
Ubrique’s Band, doncs, fidel als seus orígens, continua passant pel seu particular sedàs les sintonies i cançons més emblemàtiques que han marcat a tota la generació d’humans nascuts a la darrera meitat del segle XX. A Ondas satisfacciones, per exemple, com es pot deduir del que heu vist esrit un parell de paràgrafs més amunt, s’hi poden escoltar des d’adaptacions de Boney M o Pimpinela a perversions d’Els Pets, Alaska & Dinarama o sintonies com Dallas. Espectacular.
Tot plegat es tradueix en un còctel explosiu i espectacularment efectiu a mig camí entre els grups de rock i les orquestres de ball. Un menú especialment pensat per fomentar la interactivitat emocional entre músics i públic.
A més, per acabar-ho d’adobar, el disc compta amb una portada d’excepció amb la simpatiquíssima i mediàtica iaia Antònia a primer terme escoltant el màster del nou disc d’Ubrique’s “tot sentint una onda satisfación”. A part de la iaia Antònia, el disc compta amb d’altres sorpreses com la col.laboració d’un prestigiós i reconegut locutor radiofònic (Antonyito Charcas de Ubrique) i una espectacular secció de vents.
Seràs capaç de perdre-t’ho?
Ubrique’s Band
C/ Julià Fàbregas, 1
08500 Vic (Osona)
ubriquesband@hotmail.com
www.listen.to/ubriquesband
Crèdits
del disc
Ondas
satisfacciones:
Enregistrat,
mesclat i masteritzat als estudis Doctor’n’Ric de Torelló (Osona-Països
Catalans) els mesos de febrer i març de 2006.
Editat
pel segell discogràfic Laura R. Perkins.
Enginyer
de so: Enric Carbonell (Enrique Carbón el de Ubrique)
Producció:
Ubrique’s Band i Enrique Carbón el de Ubrique
Disseny
del disc i fotografies: Xevi Quirante
Model
de portada: Antònia Cruells (iaia Antònia)
Cançons:
1.
Un bon dia para pecar en Alaska
2.
Bony & Tigretón
3.
Dallas gracias a Borbon Crest
4.
Oh Loli
5.
Güesos
6.
Giralda tuning
7.
Xalao
8.
Manguisman en el país de Pimpinela
9.
Esteing alaif (Sigo vivo)
10.
Ubriques FM (Autopista al inferno + Jesulín + Nacido en
Ubrique)
Estrelles invitades:
Antonyito Charcas de Ubrique, veu
radiofònica a ‘Un bon dia para pecar en Alaska’
Enric Carbonell
(Enrique Carbón el de Ubrique), teclat addicional a ‘Manguisman en el país de
Pimpinela’
Secció
de vent a ‘Un bon dia...’ i ‘Manguisman...’:
David
Amblàs (Amblisín el Viajante), flautí i flauta travessera
Dolça
Albert (Dulcinea del Taradelloso), saxo
Maria
Camps (María del Campo Queco), trombó
Sunyito
de Ubrique, trompeta
dijous, 26 de setembre del 2013
JACK MAD - i així t'ho dic - VIDEOCLIP
El 2009, a Torelló (Osona), vam decidir crear un grup de rock'n roll, inicialment conegut com The Rollers. Des de llavors, hem realitzat molts concerts, i més de guanyar en experiència, la banda ha anat evolucionant. Després de patir algunoscambios als integrants, arribem al 2012 considerant que després de 3 anys, ens hem consolidat com a banda, i yatenemos uns objectius clars, de manera que vam decidir enterrar The Rollers i crear
JACK MAD, amb la idea de presentar un proyectoque portem molt de temps preparando.Nuestro estil és rock en català, no rock català, amb clares influències del punk rock californià dels 90. I els nostres objectius? Trucar les coses pel seu nom, perquè creiem que últimament les bandes catalanes s'estan tornant demasiadosentimentales, i seria hora que algú cantés (I ca't get no) Satisfaction allà on tothom canta All my loving.
FORMACIÓ
Manel Font Tubau, veu
Roger Vidal Conil, guitarra i veu
Gerard Ferrer Panicot, bateria
David Martos Garcia, baix
Martí López Damian, guitarra i veu
Thimid's,
Thimid's, Rock, (1989-1994)
Miquel Montero (veu), Joan Ferrer (guitarra), Jordi Ortega (guitarra), Enric Carbonell (baix), Santi Carcasona (bateria).
Varen editar una maqueta en format k-7 "Los Dulces Sueños" (1993
paparazzi - wake up
Paparazzi, Ska, (1998-2008)
La formació original eren Eva Verdaguer (guitarra), Gerard Vallverdú (guitarra), Jhony (baix), David Rubio (bateria), Sergi Ballana (percusió), Ester Ballana (saxo alt), Pep (trompeta), Guillem Lòpez (teclats), Eloi Illamola (veu).Més endavant varen ser Eva Verdaguer (guitarra), Pep Soler (baix), David Rubio (bateria), Sergi Ballana (percusió), Ester Ballana (saxo alt), Ricard Vinyets (saxo tenor), Guillem Lòpez (teclats), Eloi Illamola (veu).
Discografia
"C'est la jungle" (Lipra, 2000)
"Paoarazzi" (Rock On, 2003)
"Play again" (Rock On, 2004)
dilluns, 23 de setembre del 2013
Repertori Avikultores Modernos
Bar Hangar de Vic Repertori Avikultores Modernos Diumnege 26 d'agost de 1984...
divendres, 20 de setembre del 2013
MÀQUINA
(rock progressiu)
Formació: Jordi Batiste, veu i baix; Luigi Cabanach, guitarra i veu;
Adela Batiste, veu; Quim 'Benítez' Vilaplana, bateria; Toni Saigi 'Chupi', teclats.
Una de les formacions més trencadores, punyents i influents que hi ha hagut mai als Països Catalans és, sense cap mena de dubte, Màquina. Quan parlar derock encara sonava a xinès a gran part del personal, Màquina ja explorava els camins de la música progressiva bebent a parts iguals del jazz, el rock i de l'esperit 'hippy' i trencador dels anys setanta. I ara, quasi tres dècades després, Màquina reapareix de nou amb el carismàtic duet format per Jordi Batiste i Luigi Cabanach a primer terme acompanyats ara de nous companys de viatge -entre ells l'osonenc Quim Vilaplana. Un concert imprescindible tant per a nostàlgics com pels que mai van poder gaudir de l'esperit transgressor de Màquina.
Diminuta Swing Orquestra
Lluis Monteis / Ramon Vilar / Pere Marin / Pere Galobardes / David Mellinas
La DIMINUTA SWING ORQUESTRA és una formació que es va crear a finals de novembre de 1992. Està composta de baix, guitarra, bateria, clarinet i saxo; en algunes ocasions compten amb col·laboracions de piano, banjo i veu.
El seu estil inclou des del swing fins als estàndards de jazz, bossa-nova, dixieland, etc.
Poc abans de cumplir els 19 anys es va donar per acabada aquesta 'historia', encara que alguns continuen amb diferents noms.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)