Blog on podeu disfrutar i recordar grups musicals i cantants de la comarca d'Osona. Informaré de la seva biografia i altres coses. Disfruteu-lo!
dilluns, 28 d’octubre del 2013
La noche del Leeds
Versió en acústic interpretada en directe. Fragment en vídeo de l'entrevista que vam fer a Jordi Comerma i Ignasi de Muntanyola (La noche del Leeds) el dia 2 de març al Rock en Viu, a Ràdio Taradell. [ rockenviu.blogspot.com ]
dimecres, 23 d’octubre del 2013
Bultacos (1991-1996)
Entrevista al grup de rock osonenc Bultacos (1991-1996), que torna per un dia als escenaris després d'anys d'absència. Amb Jose Medialdea (veu), Gabi Vergara (baix) i Lluís Vergés (Bateria)
Carol Dee & V59 -- New Rockabilly EP
La història comença amb una cançó del gran Hank Williams : I just do't like this kind of Living i un projecte comú en unir Noelia ( Carol Dee ) amb V59 per gravar aquest tema i incloure en el recopilatori de bandes espanyoles gratuït i disponible a la xarxa , .. His - Panic Stomp II ... Tot i la distància entre ciutats , ja que la cantant viu a Ponferrada ( El Bierzo - Lleó ) i la resta d'integrants del grup són de Barcelona , tot va bé , així que, posteriorment , decideixen gravar My Boy Elvis per l' His - panic Stomp Girls CD i Calendari . Tot això fins i tot des de la distància, fent servir els mitjans tecnològics que Internet suposa . .. En un primer moment , la banda estava formada per Noelia Querol Dee - veu principal , Daniel Trabal , guitarra ritmica , veu i cors , Victor Rodriguez , guitarra solista i cors , Bruno Ruiz , contrabaix i cors (després sustitutido per Jordi Hereu ) i Pere Pietroman a la bateria. .. Al juny de 2007 es produeix una presa de contacte amb assajos i actuació al Oncle Jack de l'Hospitalet . .... En aquest any 2009 es renova per complet la banda . Noelia Carol Dee en la veu , Daniel Trabal a la guitarra rítmica i veus , Jordi Pons a la guitarra solista , Eduard Gili al contrabaix , Albert Soler a la bateria i David Nuri al saxo són els components actuals de la nova formació . Consolidat el repertori que incluiye temes Rockabilly , Rock'n'Roll i Rythmn'n'Blues comencen les directes com a Vic ( Festes de Vic ) o Gijon ( Savoy ) . Versions i temes propis originals . .. Molt aviat dates de concerts per aquesta propera temporada i un cd que recollirà moltes d'aquestes cançons . També pots escoltar-nos al .. cd Desperate
dimarts, 22 d’octubre del 2013
divendres, 18 d’octubre del 2013
Kaiser
Kaiser, Heavy, (80's)
Primera banda de Heavy de la Vall, estava formada per Mário León (veu), Emili Porras (guitarra), Sergi Gutiérrez (baix) i Orlando Gutiérrez (bateria).
Varen gravar una maqueta.
Escoltal's aquí:
https://soundcloud.com/lkonlsd-1/condenado-condenado
dijous, 10 d’octubre del 2013
L´Home Groc "Rock Progressiu"
L’Home Groc: qui som i què fem “No podem deslligar la nostra musica de King Crimson, la inquietant banda de rock progressiu, expansiu… inclassificable a la fi , nascuda al final dels seixanta i que encara ens sorprèn, actualment, amb els seus darrers nous treballs. Alguns de nosaltres, seguidors d’aquest grup durant tota la seva trajectòria, i d’altres, engrescats pel seu descobriment, ens hem ben trobat formant un grup que es diverteix desxifrant i versionant aquesta música, intentant tocar i recrear- nos, en definitiva, en els temes d’aquesta fabulosa banda britànica de rock que té assegurat per sempre un lloc d’honor en la història de la música moderna, com Kubric el tindria en el cinema. I, com a modest homenatge al Rei Carmesí, el nom del nostre grup: L’Home Groc”. Components: Quim “Benitez” Vilaplana, bateria (El Último de la Fila. Los Burros. Kul de Mandril; Lluís “Noris” Marin, baix (Sisa, Kilimanjaro’s, Steve & the hooligans; Ramon Altimir, teclats (Sau, Pep Sala); Ignasi Subirachs, veu (Taxi Tat, La Mujer Pianista, Abduïts; Xevi Baliellas, guitarra (We The Cats, Neuròtics; Pep Brugulat, guitarra (Innsmouth, l’Esperit de la Criada.
Trogloditas
El retorn dels Trogloditas La banda osonenca es reuneix en una gira per celebrar el seu 30è aniversari. Feia 10 anys que els Trogloditas no tocaven junts, però el rock no s’oblida. Els Trogloditas han tornat a trobar el feeling en una casa de pagès de Santa Eulàlia on han estat assajant per a la seva gira de retorn, que va començar a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat. 'Trogloditas, el regreso de una banda' representa el punt i seguit d’una formació que fa 30 anys va començar a Osona i que ara, amb noves incorporacions, torna per mantenir viu l’esperit del rock de sempre, que als anys 80 els va portar a tocar el cel. Els osonencs Pep Simon Ramírez (baix) i Jordi Vila (bateria) es mantenen com a punt de referència dels orígens. S’hi han incorporat els madrilenys Diego García i Toni Retamosa a les guitarres i el mallorquí Andreu Muntaner Lobo com a cantant. I en alguns concerts, com el d’aquest dissabte, es comptarà també amb la presència de l’altre troglodita osonenc dels inicis, Ricard Puigdomènech, també a la guitarra. “El secret de continuar, al cap de 30 anys, és l’actitud, és passar-ho bé fent rock... aquesta és la gran raó”, diu Jordi Vila. Queden enrere les desavinences amb Loquillo, la figura que en els anys triomfants –la dècada dels 80– va eclipsar amb el seu carisma la sòlida màquina musical que el va ajudar a triomfar. Els nous Trogloditas miren enrere però també endavant. En els concerts que preparen revisaran temes de tota la seva trajectòria, però també n’introduiran de nous. Ja tenen tres cançons a punt “i a l’estiu seran 5 o 6 més”, diu Pep Simon. No hi ha pressa encara per fer un disc, però l’objectiu és a l’horitzó: “El llistó està molt alt, els temes han de ser bons i els introduirem de mica en mica”, diu Jordi Vila. De moment, tenen per davant una gira amb 12 concerts tancats fins l’abril i la possibilitat d’afegir-ne de nous. Entre aquests, reconeixen que els agradaria tocar a Vic, on mai no ho han fet com a banda, si exceptuem el mític concert amb Loquillo de l’any 1989, que va reunir uns 10.000 espectadors al Camp Municipal d’Esports de Vic. No es descarta, fins i tot, que poguessin actuar dins de la 25a edició del Mercat de Música Viva de Vic. La reaparició de Trogloditas ha representat la trobada dels seus membres històrics amb una nova generació de músics amb qui s’ha establert una bona connexió. “Jo era fan de Loquillo y Trogloditas, amb 15 anys vaig anar al seu primer concert”, explica Toni Retamero. El cantant, Lobo, s’acredita amb una veu profunda i molt rockabilly i l’actitud que cal per incorporar-se a Trogloditas, mentre que Diego García és un altre jove talent, que toca en diverses bandes amb el denominador comú del rock. La maquinària torna a funcionar, i es va provar al maig de l’any passat en un concert a la sala Sol de Madrid. No es descarta, fins i tot, que pugui haver-hi en el futur alguna col·laboració amb el que va ser l’altre gran puntal de l’èxit, el compositor i lletrista Sabino Méndez, “amb qui la setmana passada encara ens vam veure”. El retrobament, a part dels concerts, inclou altres projectes, com la producció d’un documental de llargmetratge “on intervindrien persones que han estat en contacte amb la banda” i per al qual s’està buscant finançament a través del crowfunding o micromecenatge.
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Andròmina-Fred no val res
Lluny de considerar-nos massa atrotinats o inútils pel fet de fer rock avui en dia, ens agrada pensar que sempre estem a punt per reciclar-nos, encara que al final ens hi resistim. Aquest és l'esperit contradictori del grup, que aixi s'intitula principalment per què és un mot que sona bé a les orelles. Amb una formació clàssica de banda de rock, hi participem en Moises Lopera a la veu, Ramon Morera al baix, Pau Sàlvia a la batería i Roger Ferrón a la guitarra. Reunits a finals del 2010 vam acampar a Calldetenes entre camps de blat i garrins enfurismats, per encetar una nova etapa musical. L'andròmina que conduïm prové de peces d'altres bandes de la comarca d'Osona, algunes ja extingides, com ara Full Duplex , 2 Mist, Mel i Mugró, Powerslave, Salem, etc. I sona com qualsevol andròmina rodant turó avall; ni massa control ni massa caos, rock sense prejudicis , sense retallades i apte per celíacs.
EIKOSTATE - "The Betrayal" - Tribute to Perseverance
El 21 de juny de 2011, el grup Eikostate va publicar el seu primer senzill en format digital, “The Betrayal”, sota el segell RGB Suports com a avançament del seu nou àlbum. Al mateix moment, el videoclip d’aquesta cançó es va estrenar a la xarxa. El seu àlbum de debut, que porta el nom de “Tribute to Perseverance”, es va publicar el 13 de setembre de 2011 a Espanya. A més, el dia 30 de novembre, el disc es va editar al Japó amb la discogràfica Zestone Records. És un àlbum ple de melodies enganxoses, amb la força del millor rock i mesclat amb infinitat d’instruments tradicionals japonesos, que li donen una atmosfera molt especial i personal. Auto-produït i mesclat per Drew Mazurek (Linkin Park, Mindset, HIM, Dog Fashion Disc, Sinch), i masteritzat per Alan Douches (Fleetwood Mac, Mastodon, Misfits, Everytime I Die, Hole, Sepultura) A més a més, la música d’Eikostate és molt coneguda a Catalunya, ja que “Riot” (la primera cançó del disc), és la sintonia oficial del canal 3XL, de Televisió de Catalunya.
Clepton - Sentit Únic
CLEPTON som un grup amb una filosofia molt senzilla que passa per la llibertat de fer el que ens agrada en tot moment amb propostes, però, de qualitat. Tenim la voluntat que tot el sentiment reflectit en les cançons, que sempre tenen un significat sincer i especial per nosaltres, arribi a la gent. La nostra passió és, per això, el directe, on amb la pressió de tots vosaltres a sota l'escenari gaudint i cantant ens sentim més còmodes i realitzats. CLEPTON cantem en català perquè és la nostra llengua mare i no per cap intenció política. Si fóssim holandesos cantaríem amb neerlandès i si fóssim polonesos amb polonès. Ens sentim orgullosos de la nostra llengua i no tenim cap prejudici per escoltar música en qualsevol idioma: sempre transcendirà si és art. Sigur Ros, Jonsi, Berri Txarrak... ens animen a pensar que la música no parla cap llengua més que la pròpia música. CLEPTON som un grup autogestionat, cosa que vol dir que nosaltres mateixos tenim el control de tot el que fem i deixem de fer. Ara per ara, i veient com caminen les coses amb els canvis que ocupen el nostre temps, creiem que és la opció més lògica per tirar endavant i perseguir els nostres objectius: expandir la Cleptomania arreu del país. El nostre equip es composa dels quatre membres musicals més quatre membres (Aina, Arnau, Joan, Toni) entregats tots passionalment a fer funcionar el nostre projecte vital. L'equip que no està ni estarà mai tancat i que sempre està a l'espera de trobar col·laboradors. Perquè estem oberts a tots aquells que se sentin aptes per participar-hi. CLEPTON també pots ser tu, que ens escoltes. També tu, que ens ajudes. També tu, que ens difons. També tu, que ens fas fotos. També tu, que ens poses a la ràdio. També tu, que ens comentes el Facebook. També tu, que creus en nosaltres. Però especialment tu, que vens als concerts, ens aplaudeixes o ens tires tomàquets, ens cantes i ens mimes: tu, que ens fas créixer. CLEPTON sou especialment totes i tots vosaltres. Gràcies!
dimarts, 8 d’octubre del 2013
Filmació, de la mà de David Conill, del vídeo-clip per la cançó "C-17" d'Àcid Úric.
Juli Piris - Presentació Disc Señales Acuáticas
Nascut a Campdevànol (Girona) compositor, cantant i guitarrista.
A la primerenca edat de 9 anys el seu germà li ensenya a tocar la guitarra i des de llavors no ha deixat de tocar-la, als 16 anys comença a estudiar solfeig i instrument a Vic (Barcelona), poc més tard el 88 forma el seu primer grup al costat d'un amic "versionant" Beatles ","Rollings Stones" etz i atrevint-se a compondre alguna cançó pròpia.
Durant els primers 90 forma part en diversos grups de Rock de la província de Barcelona com guitarrista i cantant, A mitjan aquesta dècada s'estableix a Vélez Màlaga ja que li ofereixen treballar amb una orquestra de la zona "ORQUESTRA VELESUR" - (95-99), Posteriorment anomenada "LA DIALL ORQUESTRA" més endavant com baixista a "LA DINAMICA ORQUESTRA" - (00-01) A Màlaga compagina el seu treball en les orquestres i també actua en solitari per molts llocs de la costa del sol sempre acompanyat de la seva guitarra acústica per Pub s, Bars, sales de concerts i allà on és requerit per animar amb versions de temes clàssics del rock i incloent temes propis, aquests últims els va arxivant per a un futur realitzar el seu somni, gravar el seu primer treball discogràfic.
Mentrestant des del 2006 fins al 2009 segueix treballant en el "GRUP MUSICAL ALALBA" de Nerja ( Màlaga ) per arreu d'Andalusia animant fires i festes, però no deixa de compondre temes propis i en una escapada a Barcelona a principis de 2007 grava una maqueta de cinc temes en acústic que porta per títol "Una tarde de estudio a Mil kilómetros” Actualment viu a la província de Barcelona des del 2009 però no ha perdut el vincle del sud i de tant en tant baixa a fer algun concert.
En2008 funda la banda cover "BURRO EL ÚLTIMO " versions de "LOS BURROS" i "EL ÚLTIMO D ELA FILA.
Molt actiu i polifacètic ... gravar la maqueta en 2007 li deixa bon gust de boca i poc a poc reuneix una excel · lent banda de músics, també bons amics d’ en Juli per durant la primavera-estiu del 2010 assajar els temes previstos per a la gravació del seu primer CD "SEÑALES ACUÁTICAS“ l'octubre del mateix any la banda está a punt i entren a gravar les primeres bases del disc. Produït per Carlos Ruiz Bosch "Litus", Josep Maria Llongueras "LLongue" i coproduït pel mateix Juli Piris, la gravació es realitza a LP estudis de Torredembarra (Tarragona) entre octubre de 2010 / setembre de 2011, la Gravació i mescles va a càrrec de "Llongue".
Mastering al novembre del 2011 per Valentí Adell en Vapor Studio (Sabadell), Aquest disc veu la llum a finals de maig de 2012.
En aquest disc a part de la seva banda habitual que l'acompanya en els directes han participat bons amics, alguns d'ells amb una brillant carrera que han deixat el seu toc personal col · laborant en el disc, són els següents:
Josep Maria Llongueras "Llongue", Oest STV, Pep Poblet, Rosa Pujol i Joan Tena.
La presentació del disc amb la banda es realitza el 9 de juny a Manresa i el 14 de setembre a Vic i estan pendents tancar diverses dates per al seu poble natal i altres punts del país.
La mateixa banda que grava els temes l'acompanya en directe
LA BANDA DE PIRIS SÓN:
Joan Molina:, Bateria i percussió
Gaby Vergara: Baix Elèctric
Litus Ruíz: Piano, Teclats, Guitarra Acústica i Elèctrica, cors
Juli Piris: Veu, Guitarra Acústica i Elèctrica
El primer treball de Juliol Piris és molt variat en estils entren el Pop, el Rock, Funky, SwingJazz, Latin Rock, Hard rock, Balada, Ètnica.
Temes quotidians, intimistes, cançons que parlen d'històries que ens succeeixen a tots, de amor, desamor, de saltar els obstacles malgrat els cops de la vida, també dedica una cançó a longeus rockers i fa esment a cançons que van marcar una època dins del rock n 'roll, un tema ecològic el que dóna títol a l'Àlbum amb un toc d'humor i donant esperança, en definitiva despullant sentiments propis i dibuixant històries que poden ser molt properes.
Un treball fet amb molt afecte i amb un equip humà i de professionals increïble.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)