divendres, 15 de novembre del 2013

Folsom Prison Blues · Men in Black | OB-S #2

Jackson · Men in Black | OB-S #2

fotos dels Trogloditas







fotos dels Trogloditas del Bolo a vic


Cronica dels Trogloditas el mou 9



Cronica del diari comarcal el mou 9 dels TROGLOTIDAS

Situados Próximamente: No puedo parar




Nen Magem amb Situados Próximamente:

Situados Próximamente: Otra vez



Situados próximamente. Basaven la seva música sobretot en l’ska, tot i que el combinaven amb altres estils. En el seu moment va ser un dels grups osonencs més representatius. Estava format per Nen Magem (veu), Pini (guitarra), Pankxo (baix), Xef (bateria). Després passen a ser OS Pedrer, incorporant en diferents etapes Xarli Oliver (bateria), Ricard Diéguez i Edu Poyato (scratch), Miquel Sierra (veu), Santi Carcasona (bateria).




NEN MAGEM

Nen Magem





Quan va néixer, a Vic l'any 58, el seu pare era el "cafeter de l'orfeó", l'Orfeó Vigatà en aquells temps era una entitat dedicada a la promoció de la música i el teatre, o sigui que podriem dir que pràcticament va néixer en un escenari...


La seua primera actuació fou com a Nen Jesús en els pastorets, pastorets on arribà a interpretar tots els estaments socials i espirituals : àngel, pastor, dimoni... En la mateixa entitat formà part de varis grups de folk com a cantant, guitarrista i "panderetero". Als quinze anys formava part d'Els Llumins, grup de folk que va fer bastants concerts per la comarca d'Osona en el temps en què triomfaven Els Esquirols (amb qui havien compartit escenari). Es va penjar la primera guitarra elèctrica (que li van deixar) en formar el grup "Supernen", especialistes en catarsis col.lectives. Cap als vint va fer unes quantes actuacions com a "Alvaro Punyal" interpretant els tangos que havia popularitzat Carlos Gardel, acompanyat a voltes només amb la guitarra i d'altres amb un trio de contrabaix, bateria i guitarra (per cert, que el contrabaixista és actualment el baixista dels "Trogloditas").


Als vuitanta, fou guanyador un any i segon classificat un altre, del "Festival de música insòlita" que es celebrava a Vic. Més endavant, els Situados Proximamente revolucionaven la plana de Vic amb el seu ska i amb el Nen Magem com a cantant. Van ser uns anys de marxa força potent. Moltes actuacions per la plana i a Barcelona (KGB, Humedad Relativa, Zeleste 2, etc.). amb els Situados van arribar a gravar vàries maquetes. Les crítiques els deixaven molt bé, a ell el varen titllar de "cantant histriònic" pels numerets que muntava dalt de l'escenari. Mentre els "Situados" es transformaven en "Os Pedrer", el Nen va reinventar "Alvaro Punyal", ara un personatge deprimit que plorava tangos d'Astor Piazzola acompanyat al piano per Josep M. Cols en l'espectacle "Tangos" que va presentar primer a la Fira de Tàrrega i després, reestructurat, al Mercat de Música Viva de Vic com a espectacle produït pel Mercat. En un altre registre anímic, tot i que també com a AlvaroPunyal, feu la gravació del disc "Tango de la cocaína", amb Fausto Gramola i la Sonora Maestranza, amb qui també feren vàries actuacions amb l'espectacle "Delirios de Arrabal", sota la direcció musical de Ramon Ferrer, columna vertebral dels ja desapareguts "Dubble Bubble".



Com a actor ha fet diversos petits treballs en cinema i la vida el va portar a fer de milicià a la pel.lícula de Ken Loach "Tierra y Libertad". La seva veu es pot escoltar cantant "La internacional" a la banda sonora del film. Va estar dos anys de gira per Europa amb l'espectacle "Híbrid" de "Sèmola Teatre", cantant boleros.


La necessitat de guanyar-se les garrofes l'ha dut a deixar els escenaris durant un temps, fins ara, en què el desig d'explicar-se l'ha fet tornar als seus orígens amb la presentació d'aquest recull de cançons pròpies (fresques d'ara) en un espectacle de nom "Cap Quadrat".

dimecres, 6 de novembre del 2013

Men In Black




Men In Black és una formació que rendeix tribut a Johnny Cash i que reuneix Jordi Casadesús i Jordi Torrents (La Iaia), Carla Serrat (Joana Serrat, Carla), Albert Bosch (Mimisikous Band) i Roger Usart (La Fellatio de Cupido, Roger Usart Band).

Furguson



Furguson un jove grup catala de Gurb (Osona) que el formen Erra, Aleix, Albert, Garo i Edu.


El 2010 publican un interessantíssim primer LP titulat My Friends Are My Culture, on barreja música post-punk, sintetitzadors rabiosos, música de ball, crits i punk. Escoltant My Friends Are My Culture és inevitable pensar en grups amb actitud punk com Jawbox, Oxford Collapse o Desapareguts, però també en grups que usen més els sintetitzadors com The Rapture, The Faint o Delorean.

El 2010 publican un interessantíssim primer LP titulat My Friends Are My Culture, on barreja música post-punk, sintetitzadors rabiosos, música de ball, crits i punk. Escoltant My Friends Are My Culture és inevitable pensar en grups amb actitud punk com Jawbox, Oxford Collapse o Desapareguts, però també en grups que usen més els sintetitzadors com The Rapture, The Faint o Delorean.
Aquest mes de març 2012 Furguson viatjaran als USA i Canadà. Passaran per Nova York, Washington DC, Austin, Milwaukee, Chicago i Toronto, tot una marató. Aprofitant aquesta coincidència van decidir que era el moment d’ajuntar les dues històries: Pere i Furguson, admiradors mutus. Ell va ser el seu entrenador de futbol quan eren només uns xavals, i ara ells li escriuen una cançó-homenatge a la seva persona-Casacuberta-, editada en el darrer treball del grup, Split EP (La Castanya 2011).
Alex, realitzador del videoclip, ha volgut retratar la relació pare-entrenador-guru-fill-aprenent i realitzar un videoclip-documental entorn a la conquesta de la medalla d’or que Pere va guanyar fa 28 anys. El vídeo-documental, amb imatges d’arxiu de l’època, mostra a Pere Casacuberta i als nois de Furguson en els racons de Gurb que els han vist créixer.
Furguson explicarà les seves experiències amb els americans i els canadencs al seu nou Tumblr que han obert per a l’ocasió

Diminuta Swing Orquestra







Lluis Monteis / Ramon Vilar / Pere Marin / Pere Galobardes / David Mellinas


La DIMINUTA SWING ORQUESTRA és una formació que es va crear a finals de novembre de 1992. Està composta de baix, guitarra, bateria, clarinet i saxo; en algunes ocasions compten amb col·laboracions de piano, banjo i veu.

El seu estil inclou des del swing fins als estàndards de jazz, bossa-nova, dixieland, etc.

Poc abans de cumplir els 19 anys es va donar per acabada aquesta 'historia', encara que alguns continuen amb diferents noms.


Els ramons








Componets de la banda
Manel Machado,Cantant (ex Anonimos), Gudi, Guitarre ( ex Fumant Flays), David Martos, Baix ( ex Anonimos ), i Toni Vall--llosada, Bateria ( ex Anonimos )











Canvi de Plans



Canvi de Plans és un grup que va néixer fa 3 anys a Prats de Lluçanès ( Osona ). Vam iniciar el nostre recorregut amb un petit disc enregistrat a Sabadell el qual vam anomenar " S'HA DE FER CAMÍ".
Aquest disc ens ha portat a conèixer més bé aquest petit país que a la vegada és tant gran, aquest disc ens ha permès realitzar 2 gires d'estiu acumulant, durant aquest període de temps, una cinquantena de concerts entre els quals trobem actuacions acompanyant a grans grups i sobretot grans persones del panorama musical com ara: Brams, la Iaia, Dept, Nyandú, Strombers, Txarango, Gossos, Teràpia de Shock, Els Pets entre d'altres.
Aquestes experiències també ens han portat a escenaris importants com ara l'escenari oficial del Mercat de Música Viva de Vic, i a presentar la seva música a sales de referència com Razzmatazz, Stroika i altres sales importants.
Acabats aquests dos estius intensos i bonics Canvi de plans va realitzar dues noves incorporacions a la banda, Saxo i trompeta, donant així una empenta i empremta singular al grup per a experimentar nous sons i reinventar-se dins de la seva essència. Després de tot l'any tancats al local, el dia 5 de maig vam treure el nou disc " Cara o creu" enregistrat amb David Rossell ( cantant de DEPT, guitarrista de MESCLAT I BRAMS).
El disc ha tingut molt bona rebuda i està disponible gratuïtament awww.canvideplans.cat per a tothom d'aquest món perquè nosaltres també tenim ganes de cridar ben fort que som aquí.