UBRIQUE’S BAND
 |
Ondas satisfacciones
Ondas satisfacciones consolida un projecte que va néixer l’any 1998 i que ja compta amb dues referències discogràfiques, Ubrique’s Band (2000) i Corazón empinado (2002). Al nou disc, els Ubrique’s no amaguen quines han sigut les seves fonts d’inspiració i ells mateixos citen “José Mari Anzar, s’aplana, ABC (o és ACBs?), La Razón, Ampollón, J.R., Suellen, retalladors de l’Estatut, clientes del Rasputin, familia reial (real?) borbònica (bobònica?), Matas & Matutes, Mare del gall... i també Alaska-Naranjito, Els Pedos, Boni Em, Los Policia, Los Burros (catalanes), Boget i los Cavernícolas, Jorge-Miguel, galletas Pims-pinela, Bi Ges, Isi Disi, J.J. Cail & Enrique Claptonico i Brazo Esprinting”. Tenint en compte que el disc beu d’aquests referents, no és estrany que la crítica especialitzada ja s’hagi posat unànimament d’acord en que Ondas satisfacciones és el millor disc que ha fet mai Ubrique’s.
Pel que fa al directe, l’espina dorsal d’aquesta nova etapa dels Ubrique’s a dalt dels escenaris està formada pels temes d’Ondas satisfacciones, un disc amb deu cançons noves on a més de la patxanga ‘marca de la casa’ el grup també s’endinsa pels camins de la sàtira política i el sarcasme.
Ubrique’s Band, doncs, fidel als seus orígens, continua passant pel seu particular sedàs les sintonies i cançons més emblemàtiques que han marcat a tota la generació d’humans nascuts a la darrera meitat del segle XX. A Ondas satisfacciones, per exemple, com es pot deduir del que heu vist esrit un parell de paràgrafs més amunt, s’hi poden escoltar des d’adaptacions de Boney M o Pimpinela a perversions d’Els Pets, Alaska & Dinarama o sintonies com Dallas. Espectacular.
Tot plegat es tradueix en un còctel explosiu i espectacularment efectiu a mig camí entre els grups de rock i les orquestres de ball. Un menú especialment pensat per fomentar la interactivitat emocional entre músics i públic.
A més, per acabar-ho d’adobar, el disc compta amb una portada d’excepció amb la simpatiquíssima i mediàtica iaia Antònia a primer terme escoltant el màster del nou disc d’Ubrique’s “tot sentint una onda satisfación”. A part de la iaia Antònia, el disc compta amb d’altres sorpreses com la col.laboració d’un prestigiós i reconegut locutor radiofònic (Antonyito Charcas de Ubrique) i una espectacular secció de vents.
Seràs capaç de perdre-t’ho?
Ubrique’s Band
C/ Julià Fàbregas, 1
08500 Vic (Osona)
ubriquesband@hotmail.com
www.listen.to/ubriquesband
Crèdits
del disc
Ondas
satisfacciones:
Enregistrat,
mesclat i masteritzat als estudis Doctor’n’Ric de Torelló (Osona-Països
Catalans) els mesos de febrer i març de 2006.
Editat
pel segell discogràfic Laura R. Perkins.
Enginyer
de so: Enric Carbonell (Enrique Carbón el de Ubrique)
Producció:
Ubrique’s Band i Enrique Carbón el de Ubrique
Disseny
del disc i fotografies: Xevi Quirante
Model
de portada: Antònia Cruells (iaia Antònia)
Cançons:
1.
Un bon dia para pecar en Alaska
2.
Bony & Tigretón
3.
Dallas gracias a Borbon Crest
4.
Oh Loli
5.
Güesos
6.
Giralda tuning
7.
Xalao
8.
Manguisman en el país de Pimpinela
9.
Esteing alaif (Sigo vivo)
10.
Ubriques FM (Autopista al inferno + Jesulín + Nacido en
Ubrique)
Estrelles invitades:
Antonyito Charcas de Ubrique, veu
radiofònica a ‘Un bon dia para pecar en Alaska’
Enric Carbonell
(Enrique Carbón el de Ubrique), teclat addicional a ‘Manguisman en el país de
Pimpinela’
Secció
de vent a ‘Un bon dia...’ i ‘Manguisman...’:
David
Amblàs (Amblisín el Viajante), flautí i flauta travessera
Dolça
Albert (Dulcinea del Taradelloso), saxo
Maria
Camps (María del Campo Queco), trombó
Sunyito
de Ubrique, trompeta
