Per veure el concert aqui en aquet enllaç
http://el9tv.xiptv.cat/programes-especials
Blog on podeu disfrutar i recordar grups musicals i cantants de la comarca d'Osona. Informaré de la seva biografia i altres coses. Disfruteu-lo!
dimarts, 30 de desembre del 2014
dimarts, 23 de desembre del 2014
dilluns, 22 de desembre del 2014
QUIMI PORTET
QUIMI PORTET va néixer el 20 d'octubre del 1957 (dia de Sant Artemi, duc i màrtir) a Vic, però de molt petit es traslladà amb la seva família a Barcelona. Per això quan és a Barcelona diu que és de Vic i quan és a Vic diu que és de Barcelona. Fundador o cofundador de grups com ara The Kilimanjaro's, The Dumpers, Kul de Mandril, Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Fila, grup amb el que assoleix l'èxit amb el seu company Manolo García. La seva carrera com a músic està marcada per la influència de la música anglosaxona dels seixanta i els setanta que escoltava la seva mare a casa durant la seva infantesa viscuda a la excitant Barcelona preolímpica i pels cantautors pioners de la música popular contemporània catalana, destacant entre els quals Pau Riba, Sisa, Ovidi Montllor i Toti Soler.Quimi Portet enceta el seu vessant com a artista en solitari quan encara és component d'El Último de la Fila. Amb mitjans molt precaris i en només quinze dies escriu i grava un primer àlbum, PERSONES ESTRANYES (1987), que inclou "Me'n torno a casa" i "Tres trens", com a temes a destacar d'un àlbum de provatura que alguns crítics agosarats i certament entusiastes consideren disc fundacional del, diguem-ne, Rock Català dels anys noranta.Una dècada més tard, tot just un any abans de l'anunci oficial de la dissolució d'El Último de la Fila, edita HOQUEI SOBRE PEDRES (1997). Un àlbum que deixa clares les seves intencions, amb una renovació notable de la sonoritat de la cançó d'autor. Destaca pels temes "La Rambla", un homenatge a la preolímpica Barcelona laietana, per "Massa", interpretada amb Manolo García i per "Em dius que el nostre amor", una versió del poema de Joan Vergés musicat pel mestre Toti Soler. L'àlbum rep el premi al millor disc de l'any en la 10a edició del Festival Altaveu.
CANÇONER ELECTROMAGNÈTIC (1999), d'una producció molt elaborada, en un coixí tecnològic de samplers i loops, confirma la sonoritat pròpia de Quimi Portet i el reafirma com a excel·lent productor (no oblidem que ja havia produït o coproduït tots els treballs d'El Último de la Fila, entre els quals, diversos multi-platí). L'àlbum destaca per temes com "Insectes dissecats", "Frases fetes", "La música dels astres" o "Un altre jo". El disc rep el Premi Puig Porret 1999 al millor àlbum de l'any que atorga anualment la crítica musical.ACADÈMIA DELS SOMNIS (2001) s'aparta del desplegament tecnològic del disc precedent i explora un àmbit molt més emocional amb una estètica musical decididament clàssica. En aquest treball hi comença a senyorejar la ironia, un element que esdevindrà clau en els treballs de Portet d'aquí en endavant. Com en tots els seus discs, en controla amb mà de ferro el resultat; compon, grava, produeix i mescla el disc, amb l'acompanyament d'amics convidats com Antonio Fidel, Juan Carlos García, Pau Donés, Adrià Puntí i Ángel Celada.El to irònic, per bé que malenconiós, es confirma amb LA TERRA ÉS PLANA (2004), que destaca pel tema que li dóna títol, així com per la brillant lletania antropològica "Francesc Pujols", homenatge al filòsof i humorista heterodox, i per "Rius de Babylon", una delirant versió del clàssic de Boney M. que interpreta amb Albert Pla. La gira de presentació de LA TERRA ÉS PLANA és la primera que realitza acompanyat del seu grup habitual; amb l'històric i gegantí (en tots els sentits) Antonio Fidel àlies Antonio Fidel al baix, l'atractiu Jordi Busquets a la guitarra i l'enigmàtic Xarli Oliver a la bateria.En la mateixa línia poètico-irònica apareix MATEM ELS DIMARTS I ELS DIVENDRES (2007). Portet s'endinsa amb aquest treball en les seves tendències més tribals. La tristesa i l'humor, l'obscuritat i la llum, es trenen imperceptiblement per a crear paisatges sonors absolutament originals com a "Paisatge amb anxova", "La cuixa i l'ala", "Hostessa" o "Progresso adequadament". Amb aquest disc es consolida definitivament el que a partir d'aquest moments formarà el gruix dels seguidors de l'artista; un col·lectiu format principalment per desencisats de cineclub, exfumadors, divorciats, joves desorientats en general, presències evanescents, socis d'entitats equívoques, nàufrags de l'autoajuda, calbs, excomunistes, insomnes recalcitrants i senyores que passaven per allí.Dos anys després, als catorze d'haver iniciat la seva carrera en solitari, VIATGE A MONTSERRAT (2009) sorprèn tothom amb uns textos més emocionals que mai i una estètica musical elaborada, lluminosa i intensa, molt allunyada de l'aspror gairebé tribal i marcadament malenconiosa dels dos treballs anteriors. Sota l'aparença d'un fals costumisme, els temes universals de la música popular de sempre esclaten en aquest disc. "Homes i dones del cap dret", "Dorm", "Quitèria" o "Pasturarem entre els lliris" ja són considerades algunes de les millors composicions de la seva carrera musical. El disc i els concerts de presentació del mateix li valen el "Premi a l'artista de l'any" de la prestigiosa revista "Enderrock". Precisament la gira que segueix l'aparició de "Viatge a Montserrat" es converteix en la seva gira més extensa i multitudinària.El 2012 apareix el seu vuitè disc "OH MY LOVE" (publicat el dia de Santa Cristina de Pèrsia, verge i màrtir de 2012). Gravat a Cosmonàutica Comas i Music Lan, en principi el disc està pensat per ser un disc en el qual el propi Portet ho toqui pràcticament tot com en els tres anteriors; però a les sessions de Music Lan s'hi afegeix la base rítmica i el material comença a derivar cap a un so molt més articulat i proper al dels escenaris. Estèticament el disc és d'un eclecticisme extrem i està impregnat de sonoritats i ambients de moltes etapes de la música popular contemporània. Els equips de la poderosa organització Quisso Records i el mateix artista, estan treballant a més en la producció de "Oh My Love" -La Pel·lícula- però de moment han reconegut que no saben ben bé què (collons) filmar.Tot presentant "Oh My Love", Portet i el seu grup duen a terme una extensa gira de concerts per tot el país, el "World Tour 2012-2013). El disc rep el Premi Enderrock de la Crítica al millor treball de Cançó d'Autor de 2012.La personalitat musical de Portet l'ha dut sovint cap al món de la producció artística de treballs de músics amics. Així ha produït, entre d'altres, tots els àlbums d'Adrià Puntí ("Pepalallarga i...", "L'hora del pati" i "Maria"); quatre d'Albert Pla ("Cançons d'amor i de droga"-parcialment-, "Vida y milagros" , "La diferència" i -també parcialment-"Somiatruites" -disc de Pla i Comelade) i un de Gerard Quintana ("Senyals de Fum").Quimi Portet ha compost també diverses bandes sonores per a continguts audiovisuals. Entre elles destaquen la música de l'exitosa sèrie de televisió produïda pel Terrat, Plats Bruts (1999); la del documental Cinema Dalí (2004) que va ser finalista dels premis Emmy i, parcialment, la de Querida Doña Elena (2009). El seu tema Música per a cremar autobusosesdevé el 2010 sintonía del programa Bestiari Il·lustrat del canal 33.Preguntat sobre el seu futur, l'artista ha declarat recentment: "El meu somni continua sent el de poder viure sense treballar".
.
diumenge, 21 de desembre del 2014
Kuopac
Kuopac néix a Vic l’any 2004 fruit de la col.laboració entre dos músics habituals en les produccions de Pep Sala: Jordi Gas i Valen Nieto.
Components del grup: En Jordi Gas (baix, teclats i veu), en Valentí Nieto (guitarres, veus), en David SOLER (guitarres) i l’Enric Illa (bateria).
JORDI GAS
Jordi Gas (Gavà, 1962)
S'inicia a la música estudiant piano al Conservatori del Liceu. Més tard, apareixen la guitarra i el baix ( estudis a l'Aula De Jazz i Música Moderna), instrument amb el que ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional: baixista a la Salseta del Poble Sec, Ai Ai Ai, Sau o Jarabe de Palo.
Paral.lelament, treballa com a tècnic i productor a diferents estudis de gravació: Aprilia (més tard, Laboratorio), Jan Cadela. En aquesta faceta destaquen la producció del primer disc dels Sopa de Cabra, cinc produccions amb el cantautor Enric Hernàez o la direcció musical de la pel.lícula documental d'en Ventura Pons 'El Gran Gato'.
També explota la seva faceta com a cantant solista amb el grup de rumba catalana Ai Ai Ai, enregistrant 'Lo més gran del món' i la gira posterior.
Instal.lat a Vic, osonenc d'adopció, d'allà en surten els seus projectes com a solista.
Al 2006, impulsa Kuopac amb en Valen Nieto (Raydibaum), David Soler i Enric Illa.
I ara, presenta el seu treball més personal: GAS. Nou cançons enregistrades al seu estudi del Passeig de Vic, composades i produides per ell mateix. Ple de força i de lirisme, una feina de 5 anys cuidada a l'últim detall.
1994 SAU (Pep Sala, ...)
1998 / 2003 JARABE DE PALO (Pau Donés, ...)
2004 / 200 KUOPAC (Jordi Gas, Valentí Nieto -Pep Sala-, David Soler,
Enric Illa, Xavi Turull -Ojos de Brujo-)
2008 / 2011 AI AI AI (Pep Lladó, Gato Perez, ...)
2011 / Actualitat GAS MUSIC (Jordi Gas, ...)
dijous, 18 de desembre del 2014
ÀCID ÚRIC
LAURA SEGARRA
ERASE
Aquests tres joves osonencs es disposen a preparar un set compost per versions acústiques dels seus temes de rock preferits i possiblement algun tema propi.
Pere Llimós - Veu Nadina Latorre - Baix Marc Peiron - Guitarra
dimecres, 17 de desembre del 2014
STARDUST videoclip
Stardust, Pop-Indie, (2006-2011).
Format per: Gerard Berengueres (veu,teclats i pandareta), Dani Panadero (guitarra), Uri Vidal (bateria) i Edu Fabré (baix i
El Cargol...porc que treu el morro_xvid.avi GROOM
Groom, Power-Pop, (80's/90's).
eren Ernest Barniol (guitarres), Marcel Carrera (baix), Tino Peralbo (bateria i veu).
Dance with her live dub mix (DoctR'n'Ric for Dubby Yond Ashes extended)
DoctR'n'Ric, Reagge, Trip hop (Actual)
Sota aquest nom s'amaga el músic, enginyer de so i productor musical Enric Carbonell.
Doble Gota, Grunge, (1997-2004)
La formació original eren Eduard Alcalà (guitarra), Gerard Vallverdú (guitarra), Johny (baix), Jordi Pratdesaba (bateria), Laura Culí (veu). Més endavant varen ser Eduard Alcalà (guitarra), Xavier Freixes (baix), Jordi Casals (bateria), Laura Culí (veu).
Clapping Music for 5 Performers (by Santi Carcasona)
Carcasona, Santi; Percusió, (1973).
Toca la bateria en diferents formacions i té dos projectes personals Drum Circle i ERTAP amb Toni Pagès
Els Llops, Grup de Ball, (1969-1972 i 80's).
.jpg)
Los Húmedos, Pop-rock, (90's).
La formació original eren David Garcia "Planta" (guitarra), Lolo Ruíz (veu), Galdeano (guitarres), Juan (baix), Orlando Gutierrez(bateria). En un segon moment el bateria va ser substituït per David Rubio.
Els Cafres, Pop (1990-1992)
Els Cafres van ser en Miquel Pratdesaba (veu i guitarra), Dani Pastor (guitarra), Santi Molera (baix), Josep Maria Pratdesaba (bateria), Eduard Rifà (saxo soprà i tenor), Ester Ballana (saxo alt).
Grup de música pop rock creat a mitjans de l'any 1990. Varen tocar una desena de vegades en directe entre els estius de 1991 i 1992. Les lletres eren divertides i parlaven de les dificultats d'una colla d'adolescents, amb un toc surrealista. La música clarament pop amb molta influència del rock dels anys 70 i 80. Després de la seva dissolució a l'estiu de 1992 es varen tornar a ajuntar per fer un concert a la festa del fanzinne El FOrat, a la sala BacArt de Roda de Ter, el mes de febrer de 2001.
GRIU - Almogàvers
Griu és un grup de Folk de la Terra. Griu fusiona música celta i mediterrània. Griu és un grup que fa música osonenca, que toca amb instruments osonencs i parla amb la veu d'Osona. Griu és l'esgarip de la terra!
Jordi Rodríguez (Muntanyola): Guitarra acústica i guitarra elèctrica; Xevi Baliellas (Hostalets de Balenyà): Guitarra elèctrica i baix; Jordi Fabregas (BCN-Malla): Bateria; Ramon Redorta (Malla): veu, sac de gemecs, flabiols, gralla, xeremies, acordió...
GRIU
Griu és un grup de Folk de la Terra. Griu fusiona música celta i mediterrània. Griu és un grup que fa música osonenca, que toca amb instruments osonencs i parla amb la veu d'Osona. Griu és l'esgarip de la terra!
Jordi Rodríguez (Muntanyola): Guitarra acústica i guitarra elèctrica; Xevi Baliellas (Hostalets de Balenyà): Guitarra elèctrica i baix; Jordi Fabregas (BCN-Malla): Bateria; Ramon Redorta (Malla): veu, sac de gemecs, flabiols, gralla, xeremies, acordió...
FLYING FROGS
Formació creada l’estiu del 2011 (9/08/2011) El grup es crea després d’una trobada en un local d’assaig entre Sant Hipòlit i Torelló, a principis de l’agost del 2011. Arran d’uns quants assajos el grup es consolida a finals del mes d’octubre sota el nom de Flying Frogs. Els components amb influències de hardcore, heavy, rock i punk acaben tocant un estil propi amb tendència hardcore-punk melòdic, o no!!! 7 mesos després, al març del 2012, ja amb un bon nombre d’assajos a les mans i de bona connexió entre els 3 frogs, el grup decideix gravar el seu 1r EP “The Beginning” al DR. n’ric Muzzic Studio. sota la mà de l’Edgar de Punch Sound Recordings.
Gerva: Lead vocals & guitar. Former member of (Equal Rights, Gervi-metal i Three For Head) - Torelló Lepiu: Vocals & bass. Former member of (Al Fondo a la Deretxa) - S.H.V. Ollik: Vocals & drums. Former member of (Al Fondo a la Deretxa) - S.H.V.
Les Tietes Queques - Sarri, sarri MMVV12
Les Tietes Queques va néixer a principis del 2003 com a resposta a l’inexistent moviment musical femení de la comarca d’Osona amb el propòsit de realitzar un únic bolo. A causa del bon resultat i acceptació d’aquest primer concert, Les Tietes Queques, hem continuat tocant fins ara. La música de Les Tietes Queques és, a diferència de moltes altres bandes, definible i emmarcable: el repertori fa un recorregut per la música dels anys 80′s i 90′s, des dels ritmes ska d’Specials fins al soul de James Brown, passant pel rock dur de Ramones i el disco-funky de la Raffaela Carrá o les balades de Queen. Un directe divertit i amb sorpreses on la música esdevé el transport cap a un temps immemorable! A Les Tietes Queques ens agraden les parets empaperades amb florejats, els mitjons de mitja fins a sota el genoll, els sofàs d’escai i fer safareig amb el veïnat. Venim directament de la Catalunya Central i som set noies i un mascle cabró.
N'OSONA
N'Osona és un grup de joves músics de la comarca d'Osona. Els membres del grup són de les poblacions de Torelló, Vic, Gurb i Taradell. Toquem temes de varis estils com jazz, pop i fins i tot ens hem atrevit a crear algun tema propi. La formació del nostre grup és la següent: veu, saxo, piano, guitarra elèctrica i contrabaix. Per contactar amb nosaltres contacteu via mail o via facebook. Podeu trobar més vídeos dels nostres temes a YouTube! Us esperem els pròxims concerts que anirem informant via Facebook!!!
Núria Sayós (veu), Bruna González (saxo i coros), Roger Bosch (piano), Pau Montero (guitarra elèctrica) i Joana González (contrabaix i coros).
TUMBAOS
La Comunitat Científica s’ha posat d’acord en acreditar la següent teoria de l’evolució presentada per la Universitat Osonenca. Aquesta comença amb l’aparició del ximpanzé "NILAUSTRALOPITECUS", individu que es dedicava a donar cops a les soques del arbres més alts fent ritmes tan i tan exigents com la mel de les abelles. Més tard, aquest va evolucionar a la nova espècie coneguda com "BETABILIS", degut a la decisió d'agafar un pal llarg i amb quatre cordills de liana fer veure que feia harmonies. Unes quantes dècades després va aparèixer "JAZZERECTUS", la nova espècie més peluda de l'evolució Darwinista, dedicada a donar brillantor i alegria al cel de les fades. Posteriorment, una catàstrofe natural va fer que l'espècie desenvolupés la falta de pèl a les parts més íntimes donant pas a la nova generació: el "XEPIENS NEARDENTAL", del qual destacaven els seus crits aguts de bogeria per alertar la tribu dels perills. Finalment, l'evolució s'estancà amb la generació “DAVIDAPINES”, la menys comú de totes degut als seus característics ritmes combinats de frenètics cants destinats a les femelles. Aquest últim ocupa sedentari provingut de les noves poblacions perdudes dels climes més emboirats coneguts a data d’avui, es convertí en un trota-món capaç de confondre a totes les espècies identificades a partir de la seva rabiosa i contagiosa il·lusió d'obrir el museu "d'HOMOTUMBAOS”.
David Canal - Guitara + Veu principal Jacint Torrents - Guitarra + Ukelele + Veu secundaria Xevi Abril - Guitarra + Veu secundaria Nil Ordeig - Cajón Carles Bass - Baix
Lovecats_Leit Motiv.mp4 LEITMOTIC ACÚSTIC
Versions acústiques de cançons dels 70, 80 i 90 de grups com: The Cure, Pavement, Pixies, The doors, The Smiths, The Chamaleons, U2, Morphine, David Bowie... Duet format per Victor Garcia (guitarra-veu) i Dani Constans (baix-caixa de ritmes) que amenitzen les nits amb els seus clàssics musicals. Amb més de 80 concerts d´experiència en tot tipus de locals,bars, festes majors i festes privades. Els podem veure cada dimarts i alguns divendres i dissabtes al Restaurant Pla de l'Os de Sant Miquel de Balenyà.
LEIT MOTIV
Leit Motiv és una eina artística que, unida a un contingut determinat, s'utilitza de forma recurrent al llarg d’una obra. En música, és l’assumpte central, el tema característic que es repeteix al llarg d'una composició. Per en Victor Garcia i en Dani Constans, Leit Motiv és el look sonor, la textura melòdica, el patró harmònic que es repeteix de manera recurrent al llarg de les seves vides musicals, és on sempre acaben i és des d’on sempre comencen. A principis del 2010 es tanquen a un humit soterrani de 20 m2 amb els instruments, un PC, una Edirol i una catalítica. Al cap de 6 mesos ja tenen una maqueta amb 9 temes (Miracles, For the old times, Faith in a hell, Old wings, Playing films, Go on, Look into my eyes, Brilliant man, In my arms) i un clar Leit Motiv. Una sonoritat característica del rock alternatiu anglès de la dècada dels 90. Un esquitx d’influències que van des de The Cure als Pixies, des de The Chameleons a Interpol. Un meravellós diàleg entre llum i foscor, intensitat i quietud ,el tot i el no-res. A principis del 2011 es troben amb Mathias Tabassi i Tete Jofre, ex- Dynadromo que s’uneixen al projecte. El 18 de Novembre del 2011, pujen per primera vegada a l’escenari al Casino de Vic i realitzen dos concerts més (a la Jazza Cava de Vic i a la Sala Sidecar de Barcelona) abans d’enregistrar el seu 1er disc titulat “Fake” que van presentar el 27 d’Abril a la Sala Pasternak. Treball enregistrat per Jordi Coma (Triky) a Buena Onda Estudio i masteritzat a Grabaciones Silvestres pel Marc Parrot. A l’estiu del 2012 Joan Falomí (Guitarra) s’uneix a la banda i inicien una nova etapa amb perspectiva d’enregistrar el seu 2on disc de cara a mitjans del 2013
Viktor Garcia (Veu i guitarra) Dani Constans (Baix) Mathias Tabassi (Teclats i guitarra) Tete Jofre (Bateria)
L'HOME TRENCAT
L'Home Trencat, alter ego de Guillem Rigol, és una proposta acústica amb perfums de folk americà i pop català. La proposta en directe, en format duet, compta amb la col·laboració de Mathías Tabassi.
Venen de Vic, però es pot dir que la seva música prové d’un altre lloc. L'Home Trencat no és un cantautor honest, passeja per la ràbia i l'intimisme com si res.
La veu i les lletanies de guitarra, baix i charango fan que la seva proposta artística brilli com una joia de folk artesanal i l'alt-country.
Guillem Rigol : Veu, Guitarra i Charango *Mathías Tabassi : Baix i Percussió
GALCATS - Lost punks
Galcats neix a la segona meitat de 2010, treballant fort amb temes propis. dos mesos després ja vàrem fer el nostre primer concert, amb un èxit remarcable (tenint en compte els dos mesos d'assaig...). Mica en mica la nostra música va prenent personalitat, anem madurant, fent bolos per aqui i per allà, fins que arriba el punt culminant a principis del 2012. I és que a principis de l'any Galcats es tanca al lokal per tancar-se després a l'estudi per crear el seu primer "disc/maqueta".
Guillem (gigi) Moral - Veu Jordi Roy - Guitarra i cors Èric Camacho - Bateria Davide Brea - Guitarra i cors Marçal (merci) Berga - Baix i cors
Lliris - Flashdance 1995
Un dels grups amb una de les projeccions més innovadores del panorama osonenc en l'època dels 90, els Lliris editen el disc Lliris del qual en van fer aquest clip del la cançó Flashdance. La banda Lliris era formada per; Roger Sala, Xevi Ballús, Xevi Gallart i Jordi Vila. Que el gaudiu!
dimarts, 16 de desembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)