Blog on podeu disfrutar i recordar grups musicals i cantants de la comarca d'Osona. Informaré de la seva biografia i altres coses. Disfruteu-lo!
dimecres, 31 de juliol del 2013
Sau
Fi de gira. Novembre 1992. El Grup Sau amb l´equip tècnic al complert: Marc buxó, Jordi vila, Gabi Vergara, LLuis martí, xevi Sanz, Jose "Media" etc...
dimarts, 30 de juliol del 2013
Duble Buble
El grup osonenc es va formar a finals de la dècada del 1970, i es va consolidar el 1983 quan va arribar a la final del 2n concurs de rock de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriors premis van permetre que el 1985 enregistressin el seu primer LP Urbi et Orbi, que ràpidament va col·locar-se al capdamunt de les llistes d'èxits de diverses ràdios musicals de Catalunya. D'aquest disc cal destacar els temes Perduts enmig de l'espai i M'estimes tant que m'abonyegues, aquest últim amb lletra de Quim Monzó i Jaume Vallcorba i Plana.
El 1987 treuen el seu segon disc, Clava't que de nou incorpora lletres d'escriptors com el mateix Monzó, Maria Jaén o Ramon Barnils. El tema que donava nom a l'àlbum va arribar a ser número 1 en el programa Clip Club de TV3 i que presentava Mikimoto.
L'any següent, 1988, enregistren el disc Vides exemplars que comptarà amb un videoclip del tema El sentit de la vida, enregistrat amb la complicitat del programa Oh! Bongònia de TV3. Aquests anys seran els més exitosos de la formació.
Després de diversos problemes amb la seva discogràfica, el 1989 abandonen el món actiu de la música. Així desapareixia una banda decisiva de la història moderna del pop-rock català.
El 2001 apareix un àlbum recopilatori anomenat Recull i el 2007 Revisitant Duble Buble que posa al dia els seus temes. Juntament amb aquest àlbum es fan un seguit de concerts que permet tornar a veure en directe el grup.
Components
Mari Martínez (veu)
Ramon Ferrer (guitarra)
Jaume Coromina "Met" (veu)
Lluïsa Latorre (teclats)
Francesc Latorre (baix)
Leonci Coromina "Fonso" (bateria)
Pep Poblet (saxofon i clarinet)
Discografia
Urbi et orbi (1985)
Clava't (1986)
Vides exemplars (1988)
Bumerang (1991)
Recull (2001)
Revisitant (2006)
El 1987 treuen el seu segon disc, Clava't que de nou incorpora lletres d'escriptors com el mateix Monzó, Maria Jaén o Ramon Barnils. El tema que donava nom a l'àlbum va arribar a ser número 1 en el programa Clip Club de TV3 i que presentava Mikimoto.
L'any següent, 1988, enregistren el disc Vides exemplars que comptarà amb un videoclip del tema El sentit de la vida, enregistrat amb la complicitat del programa Oh! Bongònia de TV3. Aquests anys seran els més exitosos de la formació.
Després de diversos problemes amb la seva discogràfica, el 1989 abandonen el món actiu de la música. Així desapareixia una banda decisiva de la història moderna del pop-rock català.
El 2001 apareix un àlbum recopilatori anomenat Recull i el 2007 Revisitant Duble Buble que posa al dia els seus temes. Juntament amb aquest àlbum es fan un seguit de concerts que permet tornar a veure en directe el grup.
Components
Mari Martínez (veu)
Ramon Ferrer (guitarra)
Jaume Coromina "Met" (veu)
Lluïsa Latorre (teclats)
Francesc Latorre (baix)
Leonci Coromina "Fonso" (bateria)
Pep Poblet (saxofon i clarinet)
Discografia
Urbi et orbi (1985)
Clava't (1986)
Vides exemplars (1988)
Bumerang (1991)
Recull (2001)
Revisitant (2006)
l'Alvaro Punyal
Nyflheim
Nyflheim, o el que és el mateix, regne de la foscor i les tenebres envoltat per boira perpètua, neix a principis de l’estiu del 2006. No obstant, tarda un any i mig a sortir del cau. Gòtic, Metal, Rock… la gràcia està en que essent sis ments creadores les nostres influències són molt variades, fet que es reflecteix en les nostres cançons.
El concepte de grup s’ha format així:
Qui no ha somniat mai en formar un grup amb els amics? Aquesta va ser la base. Quatre amics i un somni. Tot i amb això, el temps passa, la gent canvia i les coses esdevenen diferents. Érem en Miquel i en Nil a les guitarres, en Marc a la bateria i la Nadina al baix. El primer sotrac va venir quan en Miquel va decidir marxar per motius personals. Llavors, vam buscar un bateria i en Marc va posar-se a la guitarra. Després d’uns mesos va aparèixer l’Aitor i, poc després, l’Anna com a cantant. Per fi, després de tant temps ens semblava que el projecte avançava. En aquells moment però, també sabíem que necessitàvem incorporar un nou membre, així arriba la Laura, al teclat. I de fet parlem de fa poc, d’aquest mateix estiu. Ha començat i tot el temps sembla ser nostre. Una tarda, fins i tot, ens decidim a parlar i parlar fins que escollim el nostre nom. Setmanes després però, els es esdeveniments tornen a modificar-se. Degut a diferències musicals en Nil decideix acabar la seva trajectòria dins el grup. La Laura passa a ocupar el seu lloc i ens queda un buit, al teclat. A finals del mateix estiu arriba la Txell per ocupar aquesta bacant. No obstant, degut a diferències amb el grup és en Martí (que prèviament havia actuat per la banda en dos concerts a Manlleu) qui agafa el rol de teclista.
L'estiu de 2008, amb uns 10 concerts a l'esquena, i quedem semifinalistes del concurs Vicsona, organitzat per Fressa.
A principis de gener, i després de més de 20 concerts
Qui no ha somniat mai en formar un grup amb els amics? Aquesta va ser la base. Quatre amics i un somni. Tot i amb això, el temps passa, la gent canvia i les coses esdevenen diferents. Érem en Miquel i en Nil a les guitarres, en Marc a la bateria i la Nadina al baix. El primer sotrac va venir quan en Miquel va decidir marxar per motius personals. Llavors, vam buscar un bateria i en Marc va posar-se a la guitarra. Després d’uns mesos va aparèixer l’Aitor i, poc després, l’Anna com a cantant. Per fi, després de tant temps ens semblava que el projecte avançava. En aquells moment però, també sabíem que necessitàvem incorporar un nou membre, així arriba la Laura, al teclat. I de fet parlem de fa poc, d’aquest mateix estiu. Ha començat i tot el temps sembla ser nostre. Una tarda, fins i tot, ens decidim a parlar i parlar fins que escollim el nostre nom. Setmanes després però, els es esdeveniments tornen a modificar-se. Degut a diferències musicals en Nil decideix acabar la seva trajectòria dins el grup. La Laura passa a ocupar el seu lloc i ens queda un buit, al teclat. A finals del mateix estiu arriba la Txell per ocupar aquesta bacant. No obstant, degut a diferències amb el grup és en Martí (que prèviament havia actuat per la banda en dos concerts a Manlleu) qui agafa el rol de teclista.
L'estiu de 2008, amb uns 10 concerts a l'esquena, i quedem semifinalistes del concurs Vicsona, organitzat per Fressa.
A principis de gener, i després de més de 20 concerts
diumenge, 28 de juliol del 2013
divendres, 26 de juliol del 2013
dijous, 25 de juliol del 2013
TryAgain-One more time (ballad)
TryAgain era un grup musical format l’any 2006 per un grup d’amics amb grans influències de grups de punk – rock californià com NOFX, Pennywise, Bad Religion o Rise Against.
Els seus components eren Roger Soto ( Baix i veu principal), Albert Torrents (Bateria), Xevi Abril ( Guitarra rítmica i coros), Jacint Torrents (Guitarra solista i coros).
Els seus inicis es caracteritzen per la reproducció de covers dels seus grups preferits i de manera progressiva, introdueixen temes propis als seus concerts, aconseguint un total de 12 temes propis.
Durant la seva existència van tocar a diversos escenaris de la comarca d’Osona i la província de Barcelonia com per exemple la sala Mephisto i Razzmatazz.
L’any 2012 es retroben després d’un any i mig per tal d’actuar a la Festa Major de Folgueroles, tres membres dels quals, són d’aquesta població.
V.I.C.U.S ( Vic )
V.I.C.U.S
HISTÒRIA
El grup V.I.C.U.S. va néixer a Vic la primavera de l'any 2001, quan Miquel Soler, Josep Mª Miró i Lluís Toran varen decidir formar un grup que fos un vehicle per a les seves inquietuds musicals i creatives. Tots tres participàvem en d'altres formacions musicals, com ara els Cantadors del Dijous, Els Tranquils o l'Orfeó Vigatà. Així, doncs, els primers objectius que es plantejaven era passar-ho bé mentre compartien les seves cançons i músiques.
Engrescats pels amics i per gent que venia als seus assajos, varen fer la primera actuació en públic l'octubre del mateix any a Tona.
El seu repertori era força eclèctic. Des de cançons pròpies i poemes musicats fins a versions d’algun tema de música country, espiritual negre o d’en Pete Seeger, i amb un caràcter que anava des de la seriositat del compromís fins a la ironia i el sarcasme.
Val a dir que des del principi ha estat present algun poema d'en Josep Riera en el seu repertori, ja que a part dels seus llibres, els uneix l'amistat. En cap de la vuitantena d'actuacions del grup ha faltat una cançó amb lletra d'en Josep.
Potser el més característic del grup durant els primers anys ha estat la proximitat i la complicitat amb el públic, que al tenir-lo a prop en espais petits com ara bars, pubs, biblioteques, sales culturals, etc , els ha permès gaudir de "festivals" d'emocions compartides.
A mitjans del 2008 s’incorpora al grup Josep Vila, tocant el baix elèctric. El 2009 el treball del grup se centra en l’enregistrament del disc “Pell i Paraula”.
Musicalment parlant, podem dir que el grup V.I.C.U.S. està basat fonamentalment en tres veus que van alternant totes les possibles formacions – solistes, duets i trio – embolcallades per vàries guitarres i el baix, i que sovint van jugant amb contracants o interludis d’harmònica o de guitarra.
PELL I PARAULA
Va ser a mitjans de l'any 2007 que varen pensar a fer un muntatge monogràfic sobre l'obra poètica d'en Josep Riera. Varen ajuntar els poemes que ja havien musicat, en varen musicar alguns més, procurant abastar tots els llibres. Això, al voltant d'uns escrits que varen encarregar a en Josep, sobre el matí, el migdia i el vespre, els va permetre articular "Pell i Paraula", com un muntatge poètic - musical de tres parts, on s'hi inclouen 13 poemes musicats i 14 recitats sobre fons musicals.
Varen estrenar Pell i Paraula a finals de març de 2008 a la Serra i, després l'han presentat a Igualada, Vic, Folgueroles, Tona, S. Feliu Sasserra, Oristà, Malla, S. Hipòlit, Torrelles i Genoni (Sardenya).
La música que acompanya tot el muntatge és de creació pròpia i, amb una sonoritat acústica ( guitarres acústiques, harmònica i veus ) es va bellugant per estils ben diferents que poden recordar a la música tradicional, clàssica, cançó d'autor, havanera, vals, balada, rock o blues.
El seu repertori era força eclèctic. Des de cançons pròpies i poemes musicats fins a versions d’algun tema de música country, espiritual negre o d’en Pete Seeger, i amb un caràcter que anava des de la seriositat del compromís fins a la ironia i el sarcasme.
Potser el més característic del grup durant els primers anys ha estat la proximitat i la complicitat amb el públic, que al tenir-lo a prop en espais petits com ara bars, pubs, biblioteques, sales culturals, etc , els ha permès gaudir de "festivals" d'emocions compartides.
A mitjans del 2008 s’incorpora al grup Josep Vila, tocant el baix elèctric. El 2009 el treball del grup se centra en l’enregistrament del disc “Pell i Paraula”.
Musicalment parlant, podem dir que el grup V.I.C.U.S. està basat fonamentalment en tres veus que van alternant totes les possibles formacions – solistes, duets i trio – embolcallades per vàries guitarres i el baix, i que sovint van jugant amb contracants o interludis d’harmònica o de guitarra.
PELL I PARAULA
Va ser a mitjans de l'any 2007 que varen pensar a fer un muntatge monogràfic sobre l'obra poètica d'en Josep Riera. Varen ajuntar els poemes que ja havien musicat, en varen musicar alguns més, procurant abastar tots els llibres. Això, al voltant d'uns escrits que varen encarregar a en Josep, sobre el matí, el migdia i el vespre, els va permetre articular "Pell i Paraula", com un muntatge poètic - musical de tres parts, on s'hi inclouen 13 poemes musicats i 14 recitats sobre fons musicals.
Varen estrenar Pell i Paraula a finals de març de 2008 a la Serra i, després l'han presentat a Igualada, Vic, Folgueroles, Tona, S. Feliu Sasserra, Oristà, Malla, S. Hipòlit, Torrelles i Genoni (Sardenya).
La música que acompanya tot el muntatge és de creació pròpia i, amb una sonoritat acústica ( guitarres acústiques, harmònica i veus ) es va bellugant per estils ben diferents que poden recordar a la música tradicional, clàssica, cançó d'autor, havanera, vals, balada, rock o blues.
Els Greska (Vic)
Els Greska som un grup de música de la Plana de Vic (Osona) tenim entre 15 i 17 anys i estem formats per un cantant (Gil), dos guitarres (Mateu i Albert), un baix i coros (Edu), una saxo i coros (Bruna), una pianista (Ari) i un bateria (Martí). Toquem ska jamaicà, ska-punk i reggae. Tot just farà encara no mitg any que hem començat amb aquest projecte musical del qual ja portem uns quants bolos a l'esquena, tocant de teloners amb grups coneguts de la comarca com Demencials, Ressaka i Tremendamente
dimecres, 24 de juliol del 2013
PARKING - Tan se me'n carda
Parking va començar el 1986 quan Oje Álvarez i Sergi Gutiérrez van formar el grup Angel Negro. Amb ell van actuar a diverses comarques de Barcelona, també a Osona, i van ser els teloners de grups en gran renom a la seva època com La Polla Records o Kortatu. Dos anys després van contactar amb Josep Joan Ramos que va ser qui va conduir el grup cap a una proposta de rock més comercial. Va ser quan es van canviar el nom i es van passar a dir Boicot i van començar a cantar amb català. Un temps més tard van fitxar Carles Oliver a la bateria, però aquest va deixar els Parking per marxar amb Los senzillos. En aquell moment va ser quan va entrar a la formació Joan Molina. D’aquesta manera, els integrants dels Parking són Oje Álvarez (guitarra i veus), Sergi Gutiérrez (baix i veus), Josep Joan Ramos (veu) i Joan Molina (bateria i percussions). Els Parking naixien el 1988. La primera vegada que van actuar a Taradell va ser el 15 de desembre del 1990. Poc més tard, el 1992, va sortir el primer disc del grup taradellenc, “Cova de lladres”. Va ser un disc dirigit per Pep Sala i enregistrat als estudis Ahura d’Espulgues de Llobregat. En aquest primer àlbum hi trobem nou temes, tres dels quals van ser hits: “Tant se me’n karda”, “S’ha acabat” i “El gat”. El disc el van presentar al Rock 34 de Vic que va patrocinar part del disc. “Cova de lladres” va ser produït per Guilleries Managent de Vic i editat per PICAP. Després de diversos concerts, el 1993 van fer el segon disc (més dur i pensat per aprofitar més el directe). Van gravar els 12 temes de Màscara als estudis El Laboratorio de Barcelona. “Tu mateix” en va ser el gran èxit. Aquest disc el van presentar durant la festa major de Taradell d’aquell 1993 i van fer una gira que els va portar per diversos indrets de la comarca i també de fora. Els Parking es van fer un renom dins del panorama del rock en català. Grup de referència a la comarca d’Osona, no va passar desapercebut entre la resta de grups catalans. Van estar a punt de gravar un tercer disc, però abans de fer-ho, van decidir dissoldre la formació per motius personals. I els components de la banda van agafar altres compromisos musicals. Com no podia ser d’altre manera, Ràdio Taradell (que havia organitzat altres concerts dels Parking) es va encarregar de coordinar el concert de comiat. Va ser el novembre del 1995, a la Carpa de Taradell, allà on els Parking van aconseguir un ressò comercial com una de les bandes més punteres del rock en Català. En aquell concert de comiat hi van actuar La fàbrica (grup format per dos dels excomponents de Parking -l’Oje Álvarez i en Sergi Gutierrez- i el bateria de Boicot). Un altre dels teloners va ser Abduïts i els Nardos. Va ser, sense dubte, un concert molt familiar. Encara que fa pràcticament 15 anys que els Parking no toquen, només Joan Josep Ramos està aparcat del panorama musical. Joan Molina és l’únic que es dedica exclusivament a la música i és el bateria de l’Orquestra Venus. L’Oje Álvarez i en Sergi Gutiérrez continuen dins el panorama musical amb un grup que es diu Kuàntics.
dilluns, 22 de juliol del 2013
CRUSHER ( Roda de Ter)
Els dos treballs dels CRUSHER maketa k7 "sonrisa brillante" 88-89, grabat als estudis den Xitu a manlleu, consta de 8 temas erem Paco Rubio bateria de taradell, toni delgado guitarra i Pep Mayans veus de Roda de ter, i frank " cuervo" al baix que era de vic el ep o single "Despues del resplandor" tambe grabat amb en xitu on s'hi va afegir en Jordi Creus a la guitarra de manlleu, consta de 4 temas
divendres, 19 de juliol del 2013
dijous, 18 de juliol del 2013
OTROS TR3S
ALTRES TR3S es formen a finals de 1987, en el si d'una comarca (OSONA), on impera sempre una espessa boira, que els priva de veure el sol durant gran part de l'any.
Què va ser el que va empènyer a aquests quatre individus a ficar-se en aquest fosc món?
El cas és que, ja en 1.976, els germans Juan José i Alexis Segura, quedaven hipnotitzats davant els guitarreos de Tom Schloz, del grup Boston. Encara era aviat, però no tardarien molt a despenjar aquesta vella i decrèpita guitarra de la paret. Una guitarra espanyola que intentava complir normes decoratives, i ja començava a destorbar a més d'un.
En 1981, Alexis, pateix un accident mortal de necessitat. 25.000 volts, li travessen el cos i el deixen quaranta dies a l'UVI, amb cremades fatals. El xaval, se salva miraculosament i és llavors quan, ja recuperat, el noi es tanca a les golfes de casa seva, per perfeccionar la seva habilitat guitarrística. És hora d'unir-se al seu germà gran, que ja feia temps que gratava el baix amb alguns amics.
A partir d'aquí, es queden sols i decideixen formar una banda, en la que puguin demostrar que també es pot ser músic autodidacta. Corria l'any 83.
Més tard, coneixen un noi que els venia seguint des de feia temps, quan tocaven en locals prestats pel clergat, i els veïns tiraven pedres a la teulada perquè deixessin de tocar aquelles estridències. Era Edi Beorlegui, un empedreït corredor de "sanfermines", que aleshores, agradava de la marxa i de les bronques carrer ... ... ... ia més, tocava la bateria.
Ja tenien el grup bàsic, i en 1.985 comencen a practicar durant més d'un any, temes i ritmes propis, per acoblar mútuament.
A finals de 1986, descobreixen a un tipus que camina buscant-se a si mateix, per llocs on les sensacions són fortes i la recerca infructuosa, li interessa unir-se al grup, per poder expressar a crits els sentiments. Es tracta de Ricard Coll, un tipus que tot i ser fill de pares catalans, va decidir anar a néixer a Badajoz, una ciutat extremenya que fa frontera amb Portugal, on les precipitacions, en conjunt, són escasses i els seus habitants viuen sempre preocupats pel fantasma de la sequera.
El dia 28 d'Agost de 1.987, ALTRES TR3S fa el primer concert davant un públic local, que els dóna suport amb força. Això els anima a seguir i els concerts se succeeixen amb regularitat. No obstant això, a mesura que passa el temps, aquest públic que s'alimenta d'incògnites, i entre el m'incloc jo, ens atreu cada vegada més aquesta certa reticència que manté el grup a gravar ia ser gravat.
als temes d'ALTRES TR3S, són un reflex del seu estat anímic: tristesa, ansietat i aversió, són els envoltants fonamentals de la seva música, encara que un dels seus temes favorits, "La Noia de Portugal" és divertit pel cínic i absurd que resulta .
Títols com: "Traïdor", "A la lluna de València", "Amb mala Sort" o0 "Un enemic", són fruit d'una època en què van ser víctimes de la incomprensió o el desnonament, entre altres coses. Any 1.989.
Caldrà preguntar-se si s'està tornant aquella rebel · lia insurrecta que caracteritzava essencialment al Rock dels anys cinquanta ... ... ...
Al mes de desembre de 1991, algú fa pública unacrítica en una revista especialitzada. Quatre línies i una foto especialment ben posades, fa que comencin a rebre desenes de cartes interessant pel grup, i sobretot demanant la maqueta.
ALTRES TR3S mai han presentat una maqueta com a tal. En tot cas es tracta d'alguna dels centenars de cintes que corren d'ells, totes elles són reculls dels millors temes en directe, sempre en directe o d'algun assaig gravat espontàniament.
Atesa la demanda produïda per l'article de la revista, ALTRES TR3S es veuen obligats a complaure als interessats. De manera que, es tanquen al local d'assaig a intentar gravar una maqueta amb els seus propis mitjans. Quatre micròfons, una petita consola de mescles i un gravador de quatre pistes, al que li falla un canal, són els instruments de què disposen.
Una gran voluntat i alguns mals de cap, per causes tècniques, seran suficients per premiar els venerables seguidors.
L'enregistrament es compon de diversos temes, encara que només trien tres d'ells: "Traïdor", "A la lluna de València" i "La baixada"; amanides amb algun passatge improvisat.
ALTRES TR3S.
Un nom amb trampa que amaga QUATRE ànimes desobedients al sistema per sistema. Bolcades a anar contracorrent, només pel fet de la prohibició d'estar-ho.
Escrit de Un Fan.Jordi Vázquez
El retorn dels Trogloditas
El retorn dels Trogloditas La banda osonenca es reuneix en una gira per celebrar el seu 30è aniversari.
Feia 10 anys que els Trogloditas no tocaven junts, però el rock no s’oblida. Els Trogloditas han tornat a trobar el feeling en una casa de pagès de Santa Eulàlia on han estat assajant per a la seva gira de retorn, que va començar a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat. 'Trogloditas, el regreso de una banda' representa el punt i seguit d’una formació que fa 30 anys va començar a Osona i que ara, amb noves incorporacions, torna per mantenir viu l’esperit del rock de sempre, que als anys 80 els va portar a tocar el cel.
Els osonencs Pep Simon Ramírez (baix) i Jordi Vila (bateria) es mantenen com a punt de referència dels orígens. S’hi han incorporat els madrilenys Diego García i Toni Retamosa a les guitarres i el mallorquí Andreu Muntaner Lobo com a cantant. I en alguns concerts, com el d’aquest dissabte, es comptarà també amb la presència de l’altre troglodita osonenc dels inicis, Ricard Puigdomènech, també a la guitarra. “El secret de continuar, al cap de 30 anys, és l’actitud, és passar-ho bé fent rock... aquesta és la gran raó”, diu Jordi Vila. Queden enrere les desavinences amb Loquillo, la figura que en els anys triomfants –la dècada dels 80– va eclipsar amb el seu carisma la sòlida màquina musical que el va ajudar a triomfar.
als nous Trogloditas miren enrere però també endavant. En els concerts que preparen revisaran temes de tota la seva trajectòria, però també n’introduiran de nous. Ja tenen tres cançons a punt “i a l’estiu seran 5 o 6 més”, diu Pep Simon. No hi ha pressa encara per fer un disc, però l’objectiu és a l’horitzó: “El llistó està molt alt, els temes han de ser bons i els introduirem de mica en mica”, diu Jordi Vila. De moment, tenen per davant una gira amb 12 concerts tancats fins l’abril i la possibilitat d’afegir-ne de nous. Entre aquests, reconeixen que els agradaria tocar a Vic, on mai no ho han fet com a banda, si exceptuem el mític concert amb Loquillo de l’any 1989, que va reunir uns 10.000 espectadors al Camp Municipal d’Esports de Vic. No es descarta, fins i tot, que poguessin actuar dins de la 25a edició del Mercat de Música Viva de Vic.
La reaparició de Trogloditas ha representat la trobada dels seus membres històrics amb una nova generació de músics amb qui s’ha establert una bona connexió. “Jo era fan de Loquillo y Trogloditas, amb 15 anys vaig anar al seu primer concert”, explica Toni Retamero. El cantant, Lobo, s’acredita amb una veu profunda i molt rockabilly i l’actitud que cal per incorporar-se a Trogloditas, mentre que Diego García és un altre jove talent, que toca en diverses bandes amb el denominador comú del rock. La maquinària torna a funcionar, i es va provar al maig de l’any passat en un concert a la sala Sol de Madrid. No es descarta, fins i tot, que pugui haver-hi en el futur alguna col·laboració amb el que va ser l’altre gran puntal de l’èxit, el compositor i lletrista Sabino Méndez, “amb qui la setmana passada encara ens vam veure”. El retrobament, a part dels concerts, inclou altres projectes, com la producció d’un documental de llargmetratge “on intervindrien persones que han estat en contacte amb la banda” i per al qual s’està buscant finançament a través del crowfunding o micromecenatge.
dimecres, 17 de juliol del 2013
ÀCID ÚRIC
Àcid Úric és un projecte de música rock original, que beu de l'essència més primària de les bandes d'aquesta tendència de la dècada dels anys '70. L'ÀÚ! porta aquesta essència a l'actualitat mitjançat lletres d'implicació social i de contingut crític vers el món que ens envolta. Alhora, prova de guanyar-se l'acceptació del públic mirant de dur a terme, intercalades en el repertori propi, versions d'algunes patums del gènere que, al mateix temps, puguin servir per mostrar, a les noves generacions, quin és el fons que serveix de pòsit a tot el gènere (noms com Black Sabbath, The Rolling Stones, Ramones o Neil Young ocupen aquests llocs a data d'avui), així com alguna aposta arriscada per trobar-se amb l'actualitat de la música de casa nostra: actualment, Àcid Úric interpreta una cançó de Sanjosex, duent-la al seu terreny, però intentant mostrar que, a vegades, la separació entre els diferents estils musicals és només una fina línia que no ha de fer por creuar. BIO-DADES: Àcid Úric és el projecte personal d'Oriol Cardona, cantant i guitarrista que ha viscut la seva trajectória musical en formacions com: * Aramateix (el projecte personal de Titot, anys 2008 i 2009) * Smoking Stones (com a guitarra substitut) * Gradus Ad Parnassum (el projecte personal de Fredy Wort - projecte en actiu) * Riot Act i Jam de Perles (tributs a Pearl Jam - en actiu) * Altres: Caca Fugitiva, Mama Set, Los Eléctricos, Pua Lila, Ringus, Fluids, Vitalogy, Claxon... Després de gravar el primer disc d'Àcid Úric "Explicit Lyrics" l'any 2006 i després d'alguns condicionants de caràcter personal i d'anar preparant el terreny per al que havia de ser la posada en escena de l'ÀÚ!, finalment aquesta es va fer realitat físicament l'any 2008, any en què varen trepitjar els escenaris per primera vegada, coincidint també en la publicació gradual de dues noves cançons ("Com un himne" i "(Això és) Rock"), que van acabar formant el segon treball del projecte, un senzill anomenat "Corrosivament". La primera gira d'ÀÚ! tingué una durada de 5 concerts, des del 31 de Maig de 2008 amb un primer concert a la Jazz Cava de Vic i fins el 13 de Novembre del mateix any, amb un concert al Tarambana de Cardedeu. L'acceptació del públic fou considerable i, en diversos casos, de grata sorpresa, pel fet de trobar-se un directe prou contundent i inesperat respecte la qualitat (força precària) de les primeres gravacions d'ÀÚ! Diferents motius, també en la seva majoria de caire personal, varen forçar l'aturada del projecte a finals d'any. Però el cuc només va hivernar. Senzillament va estar amatent esperant el moment idoni per tornar a treure el cap... ...moment que ha semblat idoni l'any 2011, en què el projecte ha aparegut en concert (al Mercat de Música Viva de Vic) abans de treure a la llum un nou treball, un segon senzill anomenat "Déu sap que ha arribat l'hora",
COMPONENS
Oriol Cardona : veu i guitarra
Ignasi de Muntanyola
Toni Pérez: baix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)