Escac i Mat

El grup es va formar durant la primavera de 1991 a Vic. La majoria dels seus components es van conèixer gràcies al seu pas per l’Escola de Música de Vic (EMV) i l’Institut Jaume Callís, també de Vic, i van decidir unir-se per fer música, divertir-se, lligar i tenir una excusa per anar a prendre unes birres, objectiu que encara avui figura amb lletres d’or al primer paràgraf de la bíblia del grup.

Ràpidament se’ls va presentar l’oportunitat de debutar i el 24 de juliol de 1991 Escac i Mat va fer el seu primer concert a l’avui difunt Festival Santa Anna Rock, a Vic, al costat d’uns encara desconeguts Ja T’ho Diré. Des d’aquella cita, la banda ha realitzat una setantena de concerts arreu del Principat i a les illes Pitiüses compartint escenari amb algunes de les millors formacions del país.

Pel que fa a la discografia, el 1993 Escac i Mat va editar la seva primera maqueta en format K-7, titulada Temps de Bandolers, que incloïa vuit temes. El 1995 va editar la segona també en format K-7, titulada Benvinguts a Txesskilltown. D’aquetes dues maquetes se’n van vendre un total de 1.500 còpies. Un any més tard el grup va editar el seu primer disc amb el segell discogràfic Subsoniq, titulat Jugant a ser eterns. L’última gravació feta pel grup -que no s’ha editat- data del juliol d’aquest 1998 i és la maqueta Deliris tragicòmics. Amb la voluntat de millorar la comunicació entre els quatre col·legues que formem la moguda del rock, la banda també va treure fa poc el primer número d’un fanzine musical anomenat Mat. I és que l’únic principi vàlid pels membres d’Escac i Mat és el fet de limitar la nostra ambició a la felicitat. Com? Doncs tenint el grup únicament com una vàlvula d’escapament i de diversió. Si algun dia l’èxit truca a la nostra porta i no ens agafa amb ressaca o mandrejant ja farem un pensament. Mentrestant, però, continuarem fidels a la nostra particular utopia.

Musicalment el grup beu bàsicament de les grans bandes de rock clàssic dels setanta amb influències que van des de la psicodèlia al hard rock americà. Després de més de nou anys al peu del canó, però, sembla que la banda finalment ha trobat un segell fet a mida per definir totes les excentricitats i els deliris mentals que sua en els seus directes: l’autoanomenat rock esquizofrènic.

L’any 2001, cansats de buscar forats en parets sense finestres, Escac i Mat se’n va anar a l’altre barri i va néixer un nou invent batejat amb el nom de Mat (el grup, com es despren del nom, recollia l’herència del que havia sigut la mítica banda osonenca Escac i Mat (1991-2000). En un principi, l’únic objectiu de Mat era participar en els concerts de selecció del Concurs de Música Moderna Ciutat de Vic i, amb l’excusa, fer un bon sopar, tocar unes quantes cançons i bastir una bona festeta tenyida de nostàlgia amb els col·legues de sempre -la formació original d’Escac i Mat- amb els quals vam recórrer centenars d’escenaris d’arreu dels Països Catalans durant la dècada dels noranta. Després de fer aquell concert, però, vam veure que allò no podia quedar allí i ens vam animar a tornar als escenaris.

Des de llavors, tot i que no ens hem prodigat gaire fent directes, ja no hem parat. En dos anys hem fet una dotzena de concerts arreu del Principat de Catalunya, hem quedat finalistes del Concurs de Música Moderna Ciutat de Vic (2002) i també hem tocat a l’escenari Fressa en el marc de la programació oficial del Mercat de Música Viva de Vic (2003). Ah! I a principis d’octubre d’aquest 2003 hem entrat per primera vegada a l’estudi per gravar -en rigorós directe- Catarsi lisèrgica, el primer testimoni sonor de Mat. Una gravació que s’ha autoeditat el mateix grup i que es podrà adquirir aquest dissabte a la Jazz Cava al simbòlic preu de 5 euros.

Estilísticament, Mat practica un pop-rock semiacústic efectista i genuí que, pels extrems, pica l’ullet tan al rock’n’roll com al pop anglosaxó. L’altre tret distintiu de la banda són les lletres de les cançons, que defugen de tòpics i formalitats gratuïtes per endinsar-se en camins fins ara poc explotats en el rock nacional d’expressió catalana.

Mat són: Jordi Amblàs, guitarres, i veus; Joan Santaugini, baix; Jaume Roca, bateria, Jordi Guti, teclats; Carles Font, guitarra, percussió i veus; Jordi Sunyer, veu, trompeta i harmònica.


El CD ‘Catarsi lisèrgica’:


*Gravat a l’octubre de 2003 en rigorós directe a l’estudi La Calaixera de l’Esquirol (Osona). Tècnic de so: Miquel Àngel Núñez ‘Xitu’. Tècnic assistent: Vicenç Puigví. Producció: Mat.


*Inclou els temes: Cròniques d’un malson; Caient al vol; Escac i mat; Pres; Sol de Marràqueix; Cap de mort; Fuma, Maria; Catarsi lisèrgica a Formentera.




Actualment el grup està format per:



Jordi Amblàs ‘Ambli’ guitarres elèctriques i veus


Joan Santaugini ‘Santu’ baix


Jaume Roca bateria


Jordi Guti teclats


Carles Font ‘Fontsu’ guitarres, percussions i veus


Jordi Sunyer veu principal, trompeta i altres

Des de 2005, Mat (o Escac i Mat) no ha tornat a pujar a un escenari. La banda, però, no està enterrada i no es descarten sorpreses...