Orquestres i conjunts florien arreu

Després de desfer el grup Meders, que va durar tres mesos, Portet va formar The Dumpers, una banda de hard-rock que va fer una quinzena de bolos a la comarca, amb temes propis i alguna versió de grups anglosaxons. A més de Quimi, que tocava la guitarra, feia veus i composava les peces, hi havia Pep Simon al baix, Quim Solé a la bateria, Llucià Guiteras al saxo i l’australià Rodney Reay de cantant. Els Dumpers van ser l’embrió de Kul de Mandril; de fet, la majoria de peces de Kul de Mandril, Portet ja les va compondre a l’època dels Dumpers.


A l’albada dels vuitanta, l’Orquestra La Clenxa va trepitjar amb gran èxit la majoria d’escenaris de la comarca i moltíssims d’arreu de Catalunya. Amb un repertori i un estil similars als de l’Orquestra Plateria o La Salseta del Poble Sec, combinaven rock amb boleros, cha-cha-chás i tots els estils musicals ballables. Nascuda de la formació manlleuenca Immamarramon (especialitzada en cercaviles), La Clenxa va reunir un bon rosari de músics de Manlleu, Roda i Vic, amb una potent secció de vents, bateria, congues i altres percussions, instruments de corda i tres o quatre vocalistes que s’anaven alternant a l’escenari. Aquells dies, el cantant Josep Povedano va actuar una temporada de solista amb La Clenxa, tot i que també cantava en solitari, acompanyat d’una guitarra, amb temes variats que anaven des del rock a la cançó sudamericana reivindicativa.


Creada a les festes del barri de Gràcia de Manlleu a les darreries dels 70, la Palma Jazz Band, una agrupació especialitzada en jazz d’estil New Orleans, swing, ragtime i espirituals negres, cada any acostumava a fer –i encara les fa– quatre o cinc actuacions en diades assenyalades. Liderada per Ofrius McAulet, un blanc pintat de negre, la Palma compta amb més d’una vintena de prestigiosos músics originaris de Manlleu, Vic i l’Esquirol, que toquen els més variats instruments: violí, trompeta, guitarres, baix i contrabaix, banjo, piano, saxo, clarinet, acordió, bateria, trombó, tuba, flauta travessera i veus.


Sense aturar-se davant dels obstacles, els vigatans Josep Solé i Jardí i Lluís Marín ( Noris) , van muntar la promotora Vic Bang (l’embrió de l’actual Jazz Cava, de Vic), que va omplir un buit molt important en aquest terreny tan relliscós. Emparats en la bona predisposició de Lluís Solà i Armand Quintana des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament vigatà, Vic Bang va programar una sèrie de concerts de primera magnitud a l’Atlàntida, amb figures de la categoria de Joe Newman (trompetista de l’orquestra de Count Bassie), Lou Blackbourn (trombonista de Duke Ellington), Oliver Jackson Quartet, el trompetista Bennie Wallace o la banda Chicago Blues Festival.


Mentrestant, la societat Fonoll & Cia i el grup Gresca van organitzar concerts de jazz al Club de Torelló. El mateix Fonoll (sobrenom de Manel Hinojo) i Èric Riubrogent, van muntar a Vic una multitudinària i inoblidable vetllada jazzística al flamant auditori dels Trinitaris de l’Orfeó Vigatà, al carrer de Sant Pere. Aquella nit de primavera del 1980, el mig miler d’aficionats que omplien el recinte per escoltar el concert del prestigiós saxofonista Elton Dean (fundador de Soft Machine), acompanyat pel pianista Keith Tippel (de King Crimson), van al·lucinar fins al paroxisme. En sortint, una comitiva de cinquanta persones va anar a banyar-se al ‘sortidor’ del Passeig.