Belles Glòries

Durant els setanta i bona part dels vuitanta van obrir-se bars musicals a Vic i a la comarca. A Roda va ser molt freqüentat el bar Diògenes, amb música tirant a psicodèlica i alguna actuació en directe. A Tona va brillar amb llum pròpia La Taca, regentada per el mític Salvador que, a mitjans dels vuitanta va obrir l’Oficina. A prop dels Hostalets de Balenyà va funcionar durant molts anys la discoteca Karibú, la meca de les parelles.


A Vic es va obrir Casa Meva, al carrer Manlleu; el Bis-Bis, al passeig de la Generalitat, i l’Amoc, un pub situat al Passeig (on hi havia hagut el bar Mobe), regentat pel conegut Mia Dinarès, on anaven moltes parelles a festejar a les fosques en un altell. A Torelló, va obrir La Lluna i després el Tsé-Tsé, amb Manel Hinojo al front del timó i amb una música de la més selecta. A Seva, va tenir molta acceptació El Tarot. A Torelló, La Saca. A Santa Eugènia, els Tres Cantons. A Manlleu, en diferents èpoques, La Cope, l’Eixam, La Pipa, La Cabina, Clips i Tràfic.

Amb l’arribada dels 80, el grup de l’Esquirol Duble-Buble es va convertir en pioner del pop-rock en català i en pocs anys va esdevenir una formació de referència amb milers de seguidors arreu del país. De fet, era la punta d’un iceberg format per desenes de grups que van fer que Vic i comarca fossin coneguts com el Liverpool català . En la primera etapa, Duble-Buble estava format per Jaume Coromina (veu), Mari Martínez (veu), Ramon Ferrer (guitarra i teclats), Lluïsa Latorre (teclats), Quico Latorre (baix) i Leonci Coromina (bateria). Després van passar a dir-se DB, amb Mari Martínez (veu), Tomàs Busoms (guitarra), Ramon Ferrer (guitarra), Leonci Coromina (bateria) i Lluís Marín Noris (baix), que aleshores també tocava amb la banda de Jaume Sisa.


Quan The Dumpers es van desfer, Quimi Portet, Quim Vilaplana ( Benítez) i Lluís Marin ( Noris) , tres dels músics més rellevants de la galàxia del Liverpool Català, van crear Kul de Mandril, una de les bandes més carismàtiques i amb més seguidors d’Osona.El seu repertori estava format per moltes de les cançons que Portet havia compost a l’època dels Dumpers, a més de noves peces creades per a l’ocasió. Tres dels principals èxits de Kul de Mandril van ser Jamón de mono, Joder Catalina i A vela, vela, vela; a remo, remo, remo. El tècnic de so del grup era el vigatà Toni Puig, que més endavant també ho seria de Los Burros i d'El Último de la Fila en la seva primera etapa.