Nyflheim, o el que és el mateix, regne de la foscor i les tenebres envoltat per boira perpètua, neix a principis de l’estiu del 2006. No obstant, tarda un any i mig a sortir del cau. Gòtic, Metal, Rock… la gràcia està en que essent sis ments creadores les nostres influències són molt variades, fet que es reflecteix en les nostres cançons.
El concepte de grup s’ha format així:
Qui no ha somniat mai en formar un grup amb els amics? Aquesta va ser la base. Quatre amics i un somni. Tot i amb això, el temps passa, la gent canvia i les coses esdevenen diferents. Érem en Miquel i en Nil a les guitarres, en Marc a la bateria i la Nadina al baix. El primer sotrac va venir quan en Miquel va decidir marxar per motius personals. Llavors, vam buscar un bateria i en Marc va posar-se a la guitarra. Després d’uns mesos va aparèixer l’Aitor i, poc després, l’Anna com a cantant. Per fi, després de tant temps ens semblava que el projecte avançava. En aquells moment però, també sabíem que necessitàvem incorporar un nou membre, així arriba la Laura, al teclat. I de fet parlem de fa poc, d’aquest mateix estiu. Ha començat i tot el temps sembla ser nostre. Una tarda, fins i tot, ens decidim a parlar i parlar fins que escollim el nostre nom. Setmanes després però, els es esdeveniments tornen a modificar-se. Degut a diferències musicals en Nil decideix acabar la seva trajectòria dins el grup. La Laura passa a ocupar el seu lloc i ens queda un buit, al teclat. A finals del mateix estiu arriba la Txell per ocupar aquesta bacant. No obstant, degut a diferències amb el grup és en Martí (que prèviament havia actuat per la banda en dos concerts a Manlleu) qui agafa el rol de teclista.
L'estiu de 2008, amb uns 10 concerts a l'esquena, i quedem semifinalistes del concurs Vicsona, organitzat per Fressa.
A principis de gener, i després de més de 20 concerts
Qui no ha somniat mai en formar un grup amb els amics? Aquesta va ser la base. Quatre amics i un somni. Tot i amb això, el temps passa, la gent canvia i les coses esdevenen diferents. Érem en Miquel i en Nil a les guitarres, en Marc a la bateria i la Nadina al baix. El primer sotrac va venir quan en Miquel va decidir marxar per motius personals. Llavors, vam buscar un bateria i en Marc va posar-se a la guitarra. Després d’uns mesos va aparèixer l’Aitor i, poc després, l’Anna com a cantant. Per fi, després de tant temps ens semblava que el projecte avançava. En aquells moment però, també sabíem que necessitàvem incorporar un nou membre, així arriba la Laura, al teclat. I de fet parlem de fa poc, d’aquest mateix estiu. Ha començat i tot el temps sembla ser nostre. Una tarda, fins i tot, ens decidim a parlar i parlar fins que escollim el nostre nom. Setmanes després però, els es esdeveniments tornen a modificar-se. Degut a diferències musicals en Nil decideix acabar la seva trajectòria dins el grup. La Laura passa a ocupar el seu lloc i ens queda un buit, al teclat. A finals del mateix estiu arriba la Txell per ocupar aquesta bacant. No obstant, degut a diferències amb el grup és en Martí (que prèviament havia actuat per la banda en dos concerts a Manlleu) qui agafa el rol de teclista.
L'estiu de 2008, amb uns 10 concerts a l'esquena, i quedem semifinalistes del concurs Vicsona, organitzat per Fressa.
A principis de gener, i després de més de 20 concerts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada