La Comunitat Científica s’ha posat d’acord en acreditar la següent teoria de l’evolució presentada per la Universitat Osonenca. Aquesta comença amb l’aparició del ximpanzé "NILAUSTRALOPITECUS", individu que es dedicava a donar cops a les soques del arbres més alts fent ritmes tan i tan exigents com la mel de les abelles. Més tard, aquest va evolucionar a la nova espècie coneguda com "BETABILIS", degut a la decisió d'agafar un pal llarg i amb quatre cordills de liana fer veure que feia harmonies. Unes quantes dècades després va aparèixer "JAZZERECTUS", la nova espècie més peluda de l'evolució Darwinista, dedicada a donar brillantor i alegria al cel de les fades. Posteriorment, una catàstrofe natural va fer que l'espècie desenvolupés la falta de pèl a les parts més íntimes donant pas a la nova generació: el "XEPIENS NEARDENTAL", del qual destacaven els seus crits aguts de bogeria per alertar la tribu dels perills. Finalment, l'evolució s'estancà amb la generació “DAVIDAPINES”, la menys comú de totes degut als seus característics ritmes combinats de frenètics cants destinats a les femelles. Aquest últim ocupa sedentari provingut de les noves poblacions perdudes dels climes més emboirats coneguts a data d’avui, es convertí en un trota-món capaç de confondre a totes les espècies identificades a partir de la seva rabiosa i contagiosa il·lusió d'obrir el museu "d'HOMOTUMBAOS”.
David Canal - Guitara + Veu principal Jacint Torrents - Guitarra + Ukelele + Veu secundaria Xevi Abril - Guitarra + Veu secundaria Nil Ordeig - Cajón Carles Bass - Baix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada